En plena Guerra dels Cents Anys, quan les tropes angleses ocupaven bona part de França, Joana d'Arc va sentir-se cridada per Déu per emprendre una acció salvadora. Va presentar-se al rei de França Carles VII, de qui va obtenir tropes amb les quals va alliberar Orleans (1429). Capturada pels borgonyons (1430), i lliurada als anglesos, va ser jutjada per un tribunal eclesiàstic i cremada a Rouen (1431). La victòria del bàndol francès en la guerra va permetre iniciar la rehabilitació de Joana, que va ser beatificada el 1909 i proclamada patrona de França el 1920. Considerada una heroïna que va donar la vida per salvar la pàtria, Joana ha esdevingut el símbol de la unitat nacional francesa. Però la seva condició de santa fa que els partidaris de la restauració dels valors nacionals i tradicionals catòlics li siguin més incondicionals que els fidels als ideals laics de la tradició republicana. De tota manera, historiadors liberals del segle XIX l'havien vist com una dona del poble que havia encarnat el sentiment popular de refús dels exèrcits anglesos que assolaven el país, i d'indignació envers l'aristocràcia nacional per corrupta i incapaç de dirigir el país.
