Publicitat
Publicitat

M83, la disco a l'aire lliure del Primavera Sound

Com si hagués aterrat un ovni a Barcelona, els francesos M83 van omplir de llums fluorescents l'antic Camp de la Bota. L'espai -testimoni de tantes coses i avui convertit en un solar trist i deshumanitzat- va mutar miraculosament en gran discoteca a l'aire lliure que permetia somiar en una platja que no existeix. Eren focs d'artifici, ja ho sabem, però ara i sempre els joves necessiten portes per on evadir-se i gaudir del seu moment.

Un grup amb embolcall vuitanter

Igual que si es tractés d'una rave gegantina, molts ballaven de cara o de cul a l'escenari, i tant se valia, perquè des de lluny costava d'apreciar amb nitidesa el que succeïa sobre les taules. Els sintetitzadors escampaven les seves melodies infeccioses entre la multitud, feliç d'empassar-se la llaminadura que els llançava Anthony Gonzalez. Va ser tot un encert programar els francesos en aquell escenari i en aquell moment: les tornades pop i l'embolcall vuitanter de hits com Midnight city -amb solo de saxo inclòs- abocaven grans dosis de diversió al públic assistent.

La majoria, que venia de gaudir del concert de tres hores de The Cure, es deixava anar sense lamentar gaire que M83 se solapés amb dos plats forts més del festival: The Drums i Codeine. D'altres, afortunats, havien pogut viure el memorable concert de Dirty Three a l'escenari ATP, que va ser com un exorcisme a la llum de la lluna. El trio de Warren Ellis, genial violinista de Grinderman i dels Bad Seeds de Nick Cave, va donar més del que estava obligat a oferir. Mentre que en la majoria de concerts és possible veure-hi la trampa, Dirty Three van sonar a veritat de la bona i tothom que hi va ser se'n va adonar: l'autenticitat encara marca la diferència.

L'altra perla amagada de la nit -perquè coincidia amb The Cure-, era l'homenatge a Big Star que van fer a l'auditori membres dels Posies, Yo La Tengo i Teenage Fanclub. Els acompanyava una petita orquestra de músics catalans entre els quals va destacar el saxofonista Marcel·lí Bayer, que va protagonitzar alguns solos. Amb aquest i altres concerts a la memòria recent -Nick Garrie, Jeff Mangum, Marianne Faithfull- per a molts la vetllada va acabar amb el concert de The Rapture, que van fer ballar la concurrència amb la seva efervescent mescla de rock i funk, la dolça cirereta a un vespre carregat d'emocions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT