Macba writes the history of the emblematic ICSID congress on Ibiza
El Macba reviu la història del mític congrés de l'ICSID que es va celebrar a Eivissa el 1971 amb una exposició documental. Van ser tres dies sencers de debats i festa contraculturals i visionaris.
BARCELONADes de la dècada dels 30, Eivissa va ser un focus d'atracció de les avantguardes nacionals i internacionals. Van fer estades a l'illa el filòsof Walter Benjamin i el dadaista Raoul Hausmann, entre d'altres. El 1936 els arquitectes del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (Gatpac) van dedicar un número de la seva revista AC. Documentos de arquitectura contemporánea a les construccions tradicionals de l'illa en la mesura que eren una de les fonts d'inspiració de l'arquitectura racionalista.
Als anys 60 les condicions de vida encara més o menys primigènies -l'aeroport es va obrir al trànsit internacional el 1966- i econòmicament assequibles continuaven atraient artistes d'arreu del món i personatges de tota mena. El mite d'Eivissa s'anava forjant al mateix temps que la indústria del turisme s'hi començava a fixar. El 1971 la platja de Sant Miquel va ser l'escenari de la 7a edició del congrés de l'ICSID, l'International Council of Societies of Industrial Design. Aquest esdeveniment, organitzat per l'ADI/FAD i que va tenir una àmplia repercussió internacional, es pot veure com un cant del cigne d'una edat daurada de l'illa. En aquesta trobada, recorda Bartomeu Marí, el director del Macba, "es van assajar formes alternatives de sociabilització, de fer art, de transmissió de coneixement". El museu ha escrit la història de les jornades amb l'exposició documental La utopia és possible. ICSID Eivissa, 1971 , comissariada per Daniel Giralt-Miracle, que va estar entre els organitzadors, i Teresa Grandas.
El congrés es va celebrar del 14 al 16 d'octubre i va comptar amb la participació d'artistes catalans avui consagrats com Antoni Miralda, Jaume Xifra i Dorothée Selz, que van preparar paelles de quatre colors per a la nit inaugural. Muntadas hi va ser present amb el Vacuflex-3, una escultura mòbil consistent en un tub de plàstic de 150 metres, i Josep Ponsatí va veure com una de les seves escultures mòbils inflables s'enlairava damunt el mar. José Miguel Prada Poole, arquitecte i professor de la Universitat Politècnica de Madrid, va ser qui va fer-ho possible. També va ser el responsable de l' Instant city , la colònia inflable que es va crear per acollir part dels gairebé 1.300 assistents i algunes de les activitats, que es van cloure amb un concert de Pau Riba, que llavors vivia a Formentera.
Tres dies de debats i festa
Les activitats diàries del congrés sorgien de manera espontània, recorda Giralt-Miracle. Les habitacions dels hotels de les platges es van convertir en auditoris improvisats. "Per primera vegada es parlava de conceptes a l'ordre del dia com la sostenibilitat, l'ergonomia o les relacions entre ètica i indústria", va dir el comissari.
