Maná porta energia positiva al Sant Jordi

Barcelona.El 1990 el quartet mexicà Maná treia a la llum solar Rayando el sol , una balada d'amor desesperançat que va ser un hit i Disc d'Or a Mèxic, i que acabaria saltant l'Atlàntic per repetir èxit a les radiofórmules de casa nostra. Vint-i-un anys després el grup continua plorant d'amor, demanant perdó i apel·lant a les forces de la naturalesa en les seves cançons. I toca el cel amb la mà cada nit de concert davant de milers de fans que omplen estadis: 15.000 a Madrid, 20.000 a Màlaga, 15.000 a Múrcia i l'aforament gairebé esgotat per al concert d'avui al Palau Sant Jordi.

Un huracà i una papallona -el títol del primer tema del nou àlbum, Drama y luz , el vuitè d'estudi de la seva llarga trajectòria- es projecten a l'escenari a l'inici del concert. Els vídeos, el llum, el foc i la posada en escena teatral del xou converteixen aquesta gira en la més espectacular del grup mexicà. Segons van explicar a la presentació del concert a Madrid, "malgrat l'espectacularitat a l'estil gringo , que molts comparen amb Lady Gaga i U2, seran actuacions íntimes i càlides", va especificar el vocalista i líder de la banda, Fher Olvera.

Drama y luz va sortir a la venda l'abril d'aquest any. En feia cinc que la banda no enregistrava cap disc d'estudi, tot i que el 2008 havia llançat un CD-DVD titulat Arde el cielo, gravat precisament a la multitudinària gira de l'anterior àlbum. Per si hi havia cap dubte, el vídeo va certificar Maná com el grup de pop-rock en castellà més massiu del moment, i rivalitzava a les llistes amb la gran diva llatina, Shakira. Els dotze temes del disc no pretenen cap renovació estilística, sinó que són una nova entrega impecablement canònica del pop romàntic que els va llançar al món gràcies a Sueños líquidos (1997), Cuando los ángeles lloran (1995) i ¿Dónde jugaran los niños? (1992). Maná és el resultat més popular i exportable del moviment rock en tu idioma , que va néixer a Mèxic a mitjans dels anys 80 i que emulava els grups que llavors triomfaven a l'Argentina i Espanya, com Mecano, Nacha Pop i La Unión. En aquella època, Fher liderava uns desconeguts Sombrero Verde i va engegar un nou projecte amb un nom més internacional i ambiciós: Maná (que significa energia positiva). En un quart de segle, els de Guadalajara han venut 22 milions de discos arreu del món i han obtingut 3 premis Grammy i 5 Grammy llatins.

Clàssics llatins

A més de parlar d'amor i desamor -repassant també els seus grans èxits anteriors com Corazón espinado , El muelle de San Blas i Clavado en un bar - Maná apel·larà al coratge llatí per sortir del fang a Latinoamérica , un dels temes socials inclosos a Drama y luz . "Crec que el que passa a Espanya i a Mèxic és que els polítics no estan posant atenció als problemes del ciutadà real. Primer atenen les seves necessitats com a partits polítics i no representen els interessos de ningú, i això no està bé. S'ha de treballar com un rellotge, tots junts", va dir Fher a Madrid. Ells, pas a pas -"no ens oblidem de la feina que ens ha costat", diuen-, han conquerit l'Amèrica del Sud i part d'Europa. Després de les Canàries posaran rumb al nord, i cap Àsia. Que es prepari el sol.