Publicitat
Publicitat

ESTRENA INTERNACIONAL

'Mans quietes!' i 80.000 dòlars

L'11 de l'11 de l'11, al Trail Theater de Miami, Fernando Colunga, megaestrella de les telenovel·les mexicanes (Pasión, Soy tu dueña…) estrena la comèdia ¡Manos quietas! El hallés ple de dones embotides dins de vestits lluents, equips de televisió, estrelles del show-biz llatí i jo, que passejo amb un somriure al·lucinat a la cara. I de sobte algú diu: "Apa, si ets el Piti Español, l'autor!" I sí, resulta que vuit catalanes fans del Colunga han vingut a l'estrena des de Barcelona.

La història de com Mans quietes!, originalment escrita en català, ha arribat fins aquí abans que es presenti a Barcelona és llarga i no tinc temps d'explicar-la perquè ja sóc dins del teatre amb 500 persones més que no paren de riure, aplaudeixen cada vegada que algun dels actors surt a l'escenari i s'ho passen de nassos. Jo també, tot i que han fet una versió tirant a vulgar -mexicana?- del que jo em pensava que era modern. Però tu, una cosa així només et passa una vegada a la vida i quan acaba la representació entro rere l'escenari i les actrius, vestides de dimonis que pretenen ser àngels, m'abracen i volen saber què m'ha semblat tot plegat. Els dic la veritat, que m'ho he passat molt bé i em tornen a abraçar i ja entro al camerino del Colunga, que em fa seure. Li dic el què, ell em justifica els canvis "per la manera de ser de la dona mexicana", riem i em convida a sopar. Pujo en un Lexus 4x4 impressionant amb l'estrella i tres productors de televisió hispana i busquem un restaurant mentre discutim si és millor Ferrari -els tres germans d'un d'ells en tenen un cada un- o Lamborghini. Quedem que Lamborghini, "però un Ferrari és una idea, una il·lusió". Hi estic d'acord. Sopem en un japonès i riem molt, comenten les operacions de natges de dues actrius de l'obra, el Colunga em demana una altra comèdia, m'explica l'èxit que té a les Filipines, als EUA, a Sud-amèrica, a Espanya -i jo ni ho sabia!- i als Balcans, on van arribar a aturar la guerra, assegura, per poder veure l'últim episodi d'un dels seus culebrons. Diu que vol portar l'obra a Nova York -no!, que hi tinc amics!-, ens passem adreces i sembla que ens coneguem de tota la vida. Tornant cap a l'hotel afirma que Colunga és una província espanyola, jo dic que ni boig, i ell: "Qué t'hi jugues?" Jo: "8.000 dòlars; no, espera, 80.000". Ho accepta, demana un iPhone, busca la informació a internet i perd. Em poso a riure i ja arribem a l'hotel, baixo i penso que quina sort que em passin aquesta mena de coses a la vida. I sí, els 80.000 dòlars els hi he perdonat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT