Publicitat
Publicitat

ESTRENA TEATRAL

Juan Carlos Martel dirigeix un drama femení d'amor i traïció

Marta Marco i Clara Segura comparteixen 'L'espera' al Lliure

El Teatre Lliure de Gràcia es trasllada al segle XVIII amb l'obra L'espera de l'italià Remo Binosi. Juan Carlos Martel dirigeix a partir de divendres un muntatge sobre "l'amor, la traïció i l'amistat".

L'espera se situa al segle XVIII però és una obra contemporània del periodista, professor i dramaturg Remo Binosi. L'any 1993 el text es va estrenar a Itàlia amb gran èxit, però aquí encara és un absolut desconegut. El director del Teatre Lliure va conèixer l'autor, que li va "regalar" en persona un exemplar de l'obra, i ara vol reparar aquest greuge. Per això ha cedit L'espera a un dels seus col·laboradors més propers, Juan Carlos Martel. És ell qui dirigirà a partir de divendres al Lliure de Gràcia una "història d'amor, traïció i amistat".

L'espurna que encén el drama -que comença en comèdia i acaba en tragèdia- és l'inesperat embaràs d'una comtesseta que ha tingut una relliscada abans de poder-se casar per conveniència amb un duc de França. A la Venècia del Segle de les Llums, el 1748, el problema s'encobreix recloent la noia en un palauet als afores de la ciutat durant set mesos. L'acompanya la seva dida i una serventa que també està embarassada i li ha de servir de guia en el procés. Les noies (Marta Marco interpreta l'aristòcrata i Clara Segura és la criada) "passen per totes les emocions vitals, del rebuig per la distància de les seves classes socials a uns punts de connexió en què es converteixen en la mateixa persona, perquè en el fons tenen els mateixos problemes", diu Martel. En cada escena avancen les setmanes i els mesos, i la seva relació es transforma de l'amistat a un sentiment molt més intens.

"Són dones tancades en un espai molt petit i en condicions molt especials. I dins una presó els rols poden canviar, perquè qui té el poder és qui està castigada", explicava ahir Marco. Aquests rols socials, però, sempre hi són presents. L'establishment, el paper patern, les estrictes lleis que regeixen la seva vida, estan representats per la dida (Isabel Rocatti), que de tant donar-se als altres fins i tot ha perdut el nom. "Són tres persones que si s'haguessin trobat accidentalment en algun lloc ni s'haurien saludat. I, en canvi, en aquesta presó acaben fent coses importants l'una per l'altra", explicava Clara Segura.

El Lliure no ha hagut de canviar gaire de fesomia per traslladar-se tres segles enrere. Tot passa en una habitació, al voltant d'un llit. El vestuari de les embarassades sí que denota el segle en què ocorre L'espera, però òbviament, com fa el bon teatre, parla de l'avui. "Venècia aleshores era Las Vegas", deia en to de broma Pasqual. "Es parla de l'amor entre dues dones sense jutjar-ho ni posar-hi etiquetes", asseguraven més seriosament les actrius. S'enamoren? "Sí. Hi ha una cosa instintiva. Són dos animals, tot i que una va vestida de seda i l'altra de cotó", explicava Marco. "I quan es parla d'amor, hi entra la traïció -apuntava Rocatti sense voler revelar el secret final-. Tots som bons o dolents en funció de les circumstàncies".

L'espera es va estrenar a Reus, com a coproducció del CAER, amb Bitò i el Lliure. Al maig farà temporada al Teatre Español de Madrid, després de fer uns quinze bolos de gira per Catalunya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT