Més enllà de la Fira de Frankfurt

BARCELONA."A la lliga de les fires Frankfurt és la Champions. En els cims, és l'Everest -acceptava ahir el director de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro-. Per què pujar un altre cim alt però que no és l'Everest? Perquè la feina de projecció de la cultura catalana no s'acaba mai", assegurava. Per primera vegada després de fer el cim el 2007 a la Fira de Frankfurt, la literatura catalana torna a ser la convidada d'honor d'una fira internacional, el Saló Internacional del Llibre del Quebec, que se celebrarà de l'11 al 15 d'abril.

Tot i que ser-hi no és comparable a l'impacte que va tenir la cultura catalana a la fira literària més important del món, l'alemanya, la presència al Canadà és "important i significativa", ressaltava el director del Llull. "És important pel seu pes, però també és significatiu perquè cal constància, continuïtat i serialitat per ser present a les fires internacionals. No s'acaba la feina en una activitat, per important que sigui".

El director adjunt del centre, Àlex Susanna, va confirmar que aquesta presència és un dels objectius estratègics del seu mandat i que treballaran per ser cada any en una fira, amb la banya posada a ser a la del llibre infantil de Bolonya. "És prioritària", va reblar Villatoro.

"Els entenem i ens entenen"

Que la capital quebequesa hagi sigut la primera de picar l'ham no és casualitat. Des del 2007 hi ha un lectorat de català molt actiu a la Universitat de Mont-real i els intercanvis de poetes i dramaturgs catalans i quebequesos han sigut molt habituals en els últims anys. "El Quebec és un referent important perquè és una identitat col·lectiva fonamentada en la llengua i la cultura; això produeix semblances importants. També perquè del Quebec n'hem après aspectes de projecció exterior i d'organització interior. Però també ells han après de nosaltres. Hi ha una complicitat de fons: els entenem i ens entenen. No són els únics", descrivia Vicenç Villatoro ahir, a la seu de l'Institut Ramon Llull.

Al Saló Internacional del Llibre del Quebec hi assistiran vuit autors que o bé ha escollit la mateixa fira o bé acaben de ser traduïts al francès, amb la intenció que hi vagin a firmar llibres. És una manera de donar suport a la indústria que aposta per traduir del català, la majoria editorials de França. De fet, el francès és la segona llengua de destí de les traduccions d'obres catalanes després del castellà, amb una mitjana d'una vintena de títols per any.

Tot i que no van especificar el cost econòmic d'aquest projecte, els responsables del Llull van garantir que és molt petit, perquè el Saló es fa càrrec de bona part de les despeses. "Presentem una operació de gestió, eficient", va dir Villatoro.

Vuit autors i vuit llibres

Lluís-Anton Baulenas presentarà al Saló del Quebec la traducció de la novel·la que li va valer el premi Prudenci Bertrana el 2000, La felicitat ( Le bonheur , Flammarion); Gabriel Janer Manila hi firmarà el que va ser Premi Ramon Llull 2007, Tigres (Actes Sud); Joan-Lluís Lluís serà la representació nord-catalana de la fira i hi portarà Vagons robats ( Wagons volés , Balzac Éditeur); Francesc Serés hi presentarà els contes de La força de la gravetat ( La force de gravité , Fédérop), i també s'hi ha convidat la Premio Nacional de literatura juvenil Maite Carranza, autora d'una extensa obra traduïda a 25 llengües. Com a poetes s'han seleccionat Arnau Pons ( Déserter , Lleonard Muntaner), Jaume Pont ( Raison de hasard , Noroit/Fédérop) i Susanna Rafart ( Moulin en flammes , Fédérop).

Aquest és el petit dream team que viatjarà al Canadà, "un reflex de l'heterogeneïtat i l'eclecticisme i mirall de la vitalitat de la nostra cultura", deia Susanna. En cinc intensos dies, els vuit autors presentaran la seva obra, participaran en taules rodones, en lectures i en la Matinée Catalane, que tindrà lloc el dissabte 14. Ara bé, no hi haurà discurs d'obertura institucional a l'estil del de Quim Monzó a Frankfurt.

Catalunya, en francès

A la fira també s'hi presentaran quatre llibres que el Llull ha publicat amb l'editorial Autrement: Barcelone. Itinéraires et bifurcations , de Mercè Ibarz; Le puzzle catalan , de Llibert Tarragó; Atlas historique de la Catalogne , de Gràcia Dorel-Ferré, i La Catalogne. Une nation millénaire , de Michel Bourret. "Contribueixen a donar una imatge atractiva i real de la nostra cultura i del país", va assegurar Susanna.