Publicitat
Publicitat

L'ADÉU A UN MESTRE

L'autor de 'Pa negre', un dels més llegits de les últimes dècades, ens deixa als 78 anys

Mor Emili Teixidor, 'ocell de foc' de la literatura catalana

L'escriptor Emili Teixidor va morir ahir a Barcelona als 78 anys. Nascut el 1933 a Roda de Ter, l'autor de Pa negre i L'ocell de focés un dels més populars de la literatura catalana de les últimes dècades.

"Vaig començar a escriure llibres a finals de la dècada dels 60, quan l'Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar una sèrie d'autors catalans com el Joaquim Carbó, el Sebastià Sorribas, el Josep Vallverdú i jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar de fora ens semblava que era una situació que calia corregir", deia Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 1933 - Barcelona, 2012) poc després de la publicació de la seva última novel·la per a adults, Els convidats (Columna, 2010). L'autor va morir ahir a casa seva als 78 anys, de manera sobtada tot i que feia anys que arrossegava un càncer. Demà es traslladarà el cos al tanatori de les Corts.

Teixidor provocava una sensació d'agradable familiaritat en generacions de totes les edats. Bona part dels lectors adults hi han arribat gràcies a Pa negre (Columna, 2003) i, en menor mesura, El llibre de les mosques (premi Sant Jordi de novel·la, publicat l'any 2000). Els que van créixer a la dècada dels 70 i dels 80 van tenir la sort de topar-se amb meravelles com En Ranquet i el tresor (Cruïlla, 1986) i, sobretot, L'ocell de fo c (Cruïlla, 1977), una novel·la que des de la seva publicació no s'ha parat de reimprimir, i que ha superat amb escreix els 500.000 exemplars venuts. Els més petits de la casa s'hi poden apropar gràcies a algun dels llibres de la sèrie sobre la formiga Piga -entranyables, divertits i plens d'aventures- i encara amb Dídac, Berta i la màquina de lligar boira , la primera novel·la que va escriure per a La Galera, l'any 1969. Teixidor ha estat un autor popular, que ha aconseguit desenes de milers de lectors de totes les edats fent llibres amb personalitat i força, arriscant quan calia i sense deixar de transmetre una marca personal, que en els llibres per a adults tot sovint apel·lava amb un punt d'amargor a les misèries de la condició humana.

"La història petita no es recorda, habitualment, i una de les funcions de la novel·la és precisament fer memòria", deia Teixidor fa un parell d'anys, en el cim de la seva popularitat gràcies a l'adaptació cinematogràfica de Pa negre , un gran èxit de públic i multipremiada. La seva aproximació a la Catalunya rural de la primera postguerra pouava en el llegendari de la plana de Vic per enriquir una història d'amor i mort d'emocions fortes i grapa literària. Va ser amb Pa negre que Teixidor va guanyar el premi Crexells (2003), el Lletra d'Or (2004), el Premi Nacional de Cultura de literatura (2004) i el Maria Àngels Anglada (2004). Els més de 100.000 exemplars venuts en menys d'una dècada han convertit el llibre en un dels més ben rebuts pels lectors de la literatura catalana dels últims anys.

Un pedagog humanista

Aquest 2012, coincidint amb el 45è aniversari de la publicació del seu primer llibre, Les rates malaltes (Laia, 1967) -premi Joaquim Ruyra-, Teixidor es va convertir en el primer doctor honoris causa de la Universitat de Vic. En el discurs d'acceptació del títol, l'escriptor va lluir el seu vessant pedagògic -el que ha mostrat en llibres com El nom de cada cosa (El Hogar del Libro, 1980) i La lectura i la vida (Columna, 2007)- recordant el valor de les humanitats i la fe en la seva pervivència: "Plantaran cara a l'allau de novetats tècniques que ens esperen, que molts ja han qualificat de deshumanitzades, sense cap altre valor que el material". Teixidor va advertir que el món, "cada vegada més globalitzat per les noves tecnologies", necessita "ser pensat de soca-rel". Per l'escriptor, les humanitats poden "ajudar a donar sentit a la vida de tots els afectats per aquesta tercera revolució industrial, a aquestes multituds de parats i joves que ja no trobaran feina lligada als seus estudis".

Amb aquest últim discurs, Emili Teixidor apel·lava per última vegada a la necessitat de seguir posant al centre del discurs l'ésser humà. La contribució de l'escriptor, pedagògica i literària, és d'una gran vigència i importància. Teixidor ha estat un dels noms més populars i estimats de les lletres catalanes de les últimes quatre dècades. Ha estat mestre de mestres, i ha creat escola. Gràcies als seus llibres, les desenes de milers de lectors que ha creat ja no han de comprar tants "somnis" ni "històries" de fora.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT