Mor Jaume Xifra, nom clau de l’art dels 60 i 70

Historiadora i crítica d’artJaume Xifra pertanyia a la generació d’artistes dels anys 60 que van trobar a França un esperit allunyat de la dictadura franquista. Sempre el recordarem al costat del conegut grup d’artistes catalans de París, amb Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i Dorothée Selz, als quals es va afegir sovint Muntadas. Nascut a Salt el 1934 -i mort ahir a París d’una malaltia-, va desenvolupar un llarga trajectòria en èpoques difícils, desembarcant primer a Ais de Provença el 1959 i després a París, on va estudiar art i cinema.

Els seus primers treballs pictòrics a mitjans dels anys 60 van constituir una crítica a la societat de consum. Són els pochoirs i els sprais, obres formades per objectes i imatges extrets de la publicitat o de les revistes de moda, sèries valorades pel gran crític del nouveau réalisme francès Pierre Restany i per Alexandre Cirici. Als artistes catalans del grup parisenc els va impactar l’esperit patriòtic francès en un temps de vocació contracultural i antimilitarista com el Maig del 68. Així, Jaume Xifra va presentar a la Biennal de París del 1967 tres corones mortuòries dedicades a Grècia amb motiu del cop d’estat dels generals, que van ser refusades. Va ser el primer acte artístic marcat per l’anticonformisme i la crítica antimilitar, que seguiria amb obres de radicalitat artística com Morceau d’art pas encore reconnu (1967), un totxo trencat penjat d’un filferro en un quadre, ara exposat a La Virreina dins l’exposició 25%.

Un viatge a Xile el va relacionar profundament amb l’artesania i les pràctiques rituals i va desenvolupar un nou període de la seva obra amb els Reliquiaris, els Objectes numinosos i els Objectes rituals. Seguirien els Objectes impossibles i els Objectes irreversibles a mitjans dels anys 70, com una cadira de filferro on no t’hi pots asseure, avui a la col·lecció Suñol. Xifra va tenir un rol determinant en els cerimonials del grup, com el Memorial de Verderonne (1969), La festa en blanc (1970) i el Ritual dels quatre colors (1971). Rituals que van ser filmats per Benet Rossell, amb qui Xifra va compartir la cinta Calidocopi (1971). Va ser actor al film Miserere de Rossell (1979) i protagonista del film Boum! Boum! En avant la musique, recentment recuperat, paròdia de la figura del militar a la rereguarda.

Als 80, Xifra va retornar a la pintura desenvolupant un sistema de computer painting, que desembocà en l’ scanning. A partir d’un gènere pictòric clàssic com el retrat, va crear un sistema de signes basat en la teoria de les formes, els colors i la visió que li va permetre unir ciència i art, el món dels sentits, els objectes i la natura. Amb aquest projecte, exhibit al Santa Mònica el 2002 i a l’exposició Il·luminacions. Catalunya visionària el 2009 va fer gala del seu caràcter inquiet, creatiu i d’un imaginari infinit.