Publicitat
Publicitat

"N'estic orgullosa, és el disc que volia fer"

Piano Maria Coma (1986) va estudiar aquest instrument 17 anys, però amb prou feines el va fer servir en el debut 'Linòleum' (2009). El nou disc, 'Magnòlia', tot un salt endavant, s'hi basa

Magnòlia és una evolució important respecte a Linòleum . Per què?

Fent Magnòlia m'he deixat anar del tot, sense importar-me res més que sentir-me còmoda. A Linòleum, per por de fer un primer disc molt fosc, vaig afegir a última hora per suavitzar-lo un parell de cançons més positives i naïf que no em representaven, Gat i Bigarrat. I precisament aquestes cançons van acabar eclipsant una mica la resta del disc i van fer que hi hagués gent que entengués malament el projecte. Em va faltar estar més segura de mi mateixa. De Magnòlia n'estic molt orgullosa tant pel resultat com pel procés perquè crec que he aconseguit, més enllà que agradi o no, que sigui honest. És el disc que volia fer.

Com van afectar el nou disc els 60 concerts de la gira de Linòleum ?

Per portar Linòleum als escenaris vam haver de simplificar la instrumentació i la producció del disc per tocar-lo amb trio, i això va fer que el pes de les cançons recaigués en el piano. Tot i que des de molt petita que el toco i que és l'instrument que domino, fins que no vaig fer aquesta gira no em vaig decidir a fer del piano la base de les meves cançons. En tot el disc de Linòleum només hi ha dos pianos, en canvi a Magnòlia tota la base del disc és pianística.

En què més es diferencien?

Magnòlia l'he compost en un període molt curt de temps, i la conseqüència ha estat una música que parla d'un moment recent, sobretot d'aquest últim any. El disc l'hem gravat fora de l'estudi per intentar reproduir de la manera més natural possible com els músics toquen a casa seva. Tant per com l'he compost com per com l'hem gravat, el resultat és molt més orgànic i fresc. Linòleum va ser un treball fet amb més temps, al mil·límetre, com si es tractés d'artesania, ja que era un disc d'estudi en què buscava més el detall que l'espontaneïtat. Magnòlia fa referència a una cosa natural i Linòleum a una d'artesanal. Crec que els dos títols reflecteixen molt bé el contingut de la música que contenen.

Què volies que fos el disc i com volies que sonés?

Tenia molt clar que Magnòlia havia de ser un disc al voltant del piano i que el volia gravar a casa, amb el meu piano de paret. Volia que s'hi respirés l'espai de la sala, amb totes les impureses que això comporta, que sonés natural. Volia gravar-ho tot fora de l'estudi per captar la reverberació natural i experimentar amb els micròfons i amb el so, volia que es notés l'espai. Pel que fa al so, crec que hem fet un pas molt gran respecte al que havíem fet fins ara.

Com seran els directes?

Tinc moltes ganes d'assajar amb els músics, perquè sé que serà un procés en què donarem un nou punt de vista a les cançons. M'acompanyaran Pau Vallvé a la bateria i els ambients sonors, Nico Roig a la guitarra i a les textures i Jordi Casadesús al contrabaix. En els concerts especials -com el del Petit Palau del Palau de la Música Catalana, el 23 de març- també vindrà el Quartet Brossa, que és el quartet que ha tocat al disc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT