Crític TeatralProtesta. La policia francesa està preocupada pel fenomen recent dels pallassos agressius en diverses ciutats, on individus amb aquesta fila i armats amb ganivets de plàstic però també amb bats de beisbol han espantat nens i iaies. Potser tot plegat només és una febre provocada per la festa anglosaxona de Halloween i desapareixerà tal com ha vingut. Però la notícia coincideix amb la queixa de l’associació de pallassos dels Estats Units (uns 4.000 socis), justament per la demonització del bon pallasso que practica Hollywood des de la versió televisiva de la novel·la It de Stephen King, amb Pennywise, el pallasso ballarí. La protesta es fa forta arran de l’èxit de la sèrie American horror story, amb assassins amb cara de pallassos.
Insult degradant. El portaveu dels pallassos nord-americans, Glenn Kohlberger, va declarar a The Hollywood Reporter : “Nosaltres no podem donar suport a cap mitjà que afavoreixi la coulrofòbia [la por irracional als pallassos]”. Jo hi afegiria una queixa universal: la utilització de la paraula pallasso com a insult, com a forma de degradar, de desqualificar algú, amb motiu o sense. Els pallassos agressius fins a l’assassinat han sigut recurrents al cinema. Però que quedi clar que eren assassins amb màscares de pallassos, com el Joker de Batman o els del film Balada triste de trompeta, d’Álex de la Iglesia.
Rayito. La coulrofòbia pren el nom del calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors en les tragèdies clàssiques. A l’Espanya de pandereta i catedrals, el fenomen és inexistent i les úniques notícies recents sobre pallassos són una fotografia publicada en un diari digital d’un pallasso anomenat Rayito, assegut a la Gran Vía de Madrid amb un rètol prou clar: “Tinc gana”, i el Premio Nacional de circ atorgat a Merche Ochoa.
Pensament lliure. El pallasso és un personatge que desmunta les convencions socials, que fa el que no es pot fer i fins i tot el que a ningú se li acudeix fer, com ara posar-se un pop al cap per anar a una festa. El pallasso és un revulsiu, un defensor del pensament lliure i, al final, l’únic que pot fotre un pastís de nata a la cara de qualsevol sense que el condemnin a dos anys de presó, com ha passat fa uns dies a Espanya amb els que van fer tal despropòsit amb Yolanda Barcina, presidenta de Navarra. Visca els pallassos!
