Publicitat
Publicitat

Els valencians presenten el nou disc 'Coratge' en una sala Apolo enfervorida

Obrint Pas encoratja la Barcelona més reivindicativa

En una entrevista recent al blog www.365d365e.com, Xavi Sarrià parlava de "l'altre País Valencià", el que existeix més enllà dels "grans titulars de premsa", i si alguna cosa va demostrar el concert d'Obrint Pas a l'Apolo és que també hi ha una "altra Barcelona". No la Barcelona de la modernitat a ultrança, la de l'art per l'art, del mileurisme esnob, sinó una Barcelona reivindicativa, que prima el compromís i la festa per sobre de qüestions estètiques. És una Barcelona eminentment jove, molt jove, que no només va exhaurir les entrades del concert de dijous sinó que va participar -i de quina manera- en una festa molt carregada de contingut ideològic.

Van escalfar l'ambient els Orxata Sound System, un grup que fusiona amb gràcia i encert la música tradicional valenciana amb l'electrònica i el hip-hop. Amb quatre cantants, baix, trompeta i samplers, els valencians van despatxar un repertori robust i convincent. Com va constatar l'entusiasta rebuda del públic, no eren tant uns teloners com la primera part d'un doble cartell.

A tres quarts de deu, quan van sortir els Obrint Pas, la temperatura de la sala ja era molt elevada. El grup de Xavi Sarrià venia a presentar el llibre disc conceptual Coratge , amb el qual han trencat un període de quatre anys de silenci discogràfic. Va seguir una hora i mitja de hardcore , ska , punk-rock i hip-hop amb trikitixa i dolçaina. El missatge, molt clar i directe, és el mateix que mantenen des de fa divuit anys i, per bé o per mal, el temps sembla que ha acabat donant-los la raó.

De motius per estar emprenyats en tenen molts, més que no pas nosaltres, i potser és per això que el nou pop català es mou pels terrenys del costumisme i la contemplació -conformisme ja en diu algú- mentre que els valencians continuen tan emprenyats com el primer dia. Dijous es van veure moltes estelades, torsos adolescents col·lisionant perillosament a ritme de pogo, salts des de l'escenari, castells, consignes independentistes… I molts dels que es jugaven les dents a la pista potser ni havien nascut l'any 1993, quan el grup es va formar a l'Institut Benlliure de València.

Amb el peu sobre l'accelerador durant tot el concert, Obrint Pas van demostrar una solvència a prova de bombes que recordava propostes passades com Mano Negra o Negu Gorriak. L'únic recés va arribar amb la guitarra acústica de Borja Penalba, el guitarrista de Feliu Ventura, que va interpretar la bonica El país de l'olivera. El concert, però, de seguida va tornar a l'arravatament amb l'homenatge a la Companyia Elèctrica Dharma i un estentori No volem ser que va acabar d'exaltar uns ànims impregnats de suor. L'Apolo semblava una olla a pressió: les parets van transpirar i els fonaments van trontollar, i és que tanta energia val més desfermar-la en una bona esplanada a l'aire lliure.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT