Publicitat
Publicitat

Pederàstia o l'amor cruel, la il·luminació de Fragoso

És probable que alguns lectors puguin trobar aquesta autobiografia repugnant. Jo la trobo pertorbadora i excel·lent, d'una valentia molt poc freqüent, capaç d'il·luminar alguns dels racons més obscurs de l'ésser humà. De vegades la moralitat és un sostre ultra que no tendim a traspassar, producte d'una educació i cultura tangencials i esbiaixades, en què el bé i el mal se'ns presenten de manera tan clara com sospitosa. Qui pot negar que, debades, entre el blanc i el negre hi ha una enorme gamma de matisos en gris d'un abisme tan profund que arriba a espantar.

En el pròleg de Tigre, Tigre , Margaux Fragoso anuncia que escriu la història de la seva vida amb l'esperança d'entendre què havia passat. ¿Com tractar la pederàstia? La incomoditat que un va sentint en saber que no es tracta d'una novel·la, malgrat que per l'estil i la forma ho pugui semblar, sinó de la veritat més crua, despullada de tota retòrica, de la vida d'una nena de set anys que acaba convertint-se en una petita nimfa per al jardí privat d'un home, anomenat Peter Curran, de cinquanta-un anys, és gairebé insuportable. Són quinze anys en què Curran es converteix en el company de jocs, iniciador sexual, amant, figura paterna i en el centre de la vida d'una nena fantasiosa que acaba transformada en una desequilibrada adolescent a punt del suïcidi.

Si no fos pel to angelical i d'innocència alguns paràgrafs serien titllats de pornografia. Tanmateix, literàriament, Tigre, Tigre és una petita meravella que aconsegueix convertir el llibre en una novel·la que acaba confonent el lector. Amb un llenguatge àgil, físic, directe, la capacitat de Margaux Fragoso per reproduir la ingenuïtat verbal de la infància i la descripció del pertorbat món dels adults és del tot admirable. Que la realitat és infinitament superior a l'imaginari humà ho sabíem, però la recreació d'alguns dels personatges que apareixen al llibre no te'ls pots arribar a creure, semblen trets de la ficció literària més perfecta. Sens dubte és un llibre intolerable, i per això cal llegir-lo, per pura consternació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT