OPINIÓ
Cultura 30/04/2014

Peter Brook indaga entre el paradís i l’infern

i
Santi Fondevila
2 min

The valley of astonishment. El mestre d’entre tots els mestres de la creació teatral, Peter Brook, estrena a la seva seu del Théâtre des Bouffes du Nord a París un nou espectacle, The valley of astonishment. Brook, conjuntament amb Marie-Hélène Estienne, reprèn el viatge pel laberint del cervell humà que va iniciar fa uns anys amb L’Homme Qui, basat amb les investigacions d’Oliver Sacks sobre les malalties neurològiques. Ell ens ho explica així: “El teatre es fa per sorprendre’ns i ha de reunir dos elements oposats: el familiar i l’extraordinari. A L’Homme Qui vam trobar éssers humans com nosaltres, però que a causa de la malaltia tenien uns comportaments imprevisible. Això era sovint penós, de vegades molt còmic i sempre emocionant. Avui volem explorar de nou el cervell, confrontant l’espectador amb individus als quals la música, el color, el gust, les imatges, la memòria, els fan viure experiències d’una intensitat tal que passen d’un moment a l’altre del paradís a l’infern”. Fins al 31 de maig.

Música clàssica amb humor. Jordi Purtí l’ha tornat encertar amb un espectacle poc ortodox i, per tant, molt original. El creador del magnífic divertiment Operetta amb la companyia Cor de Teatre ha treballat aquest cop amb els músics de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, que dirigeix Carles Coll i que aquest any celebra el seu 25è aniversari. L’espectacle es va estrenar al Festival Còmic de Figueres amb gran èxit. L’obra s’aixeca sobre les nacionalitats dels músics sota el paraigua de la Simfonia número 40 de Mozart, però inclou altres composicions molt conegudes com l’ Himne de l’alegria, en la qual, a més, fa participar el públic.

Torna Oriol Tramvia. Com una bèstia, una mica amansida però encara ferotge, en Tramvia torna a enfilar-se als escenaris. Aquest cop per presentar el seu setè àlbum: El 7. No enganya ningú. Ni tan sols s’enganya a ell mateix. L’avala una trajectòria intermitent com a cantant: des del Grup de Folk i el hit Bèstia,presentat al primer Canet Rock l’any 75, al disc que ara presenta. Tramvia, canta-ho tot! Un cop tancats els escenaris de les màgiques nits al Zeleste, la Cúpula Venus, el London... nits de lumpen amb sexe, drogues i rock, ens queda un Tramvia artista, poeta de barri, de carrer, proper, irònic i creixentment humil.

stats