Publicitat
Publicitat

ART

Edicions Polígrafa publica el volum que culmina l'estudi del poeta sobre el pintor malagueny

El Picasso de Palau i Fabre

Tres anys després de la mort de Palau i Fabre, veu la llum el quart volum del seu estudi exhaustiu sobre la vida i l'obra de Picasso. Del Minotaure al Gernikaés la seva obra més monumental, personal i rica.

Picasso i Marie-Thérèse Walter es van conèixer el 8 de gener del 1927 a les Galeries Lafayette de París. Eren les sis de la tarda. Ella era una noia de 17 anys d'un petit poble dels afores que aquell dia havia anat a la ciutat. Picasso tenia 45 anys. Estava casat amb la ballarina russa Olga Koklova i tenien un fill de sis anys, el Paulo. "Senyoreta, teniu un rostre interessant. Voldria fer el vostre retrat. Sento que farem grans coses junts. Sóc Picasso", li va dir. Després d'aquella primera trobada, la seva relació va continuar d'amagat.

L'artista va deixar testimonis encoberts de l'avenç de la relació als dibuixos i pintures d'aquells mesos. Quan es va separar de l'Olga, va estar amb la Marie-Thérèse fins al 1935. Van tenir una filla, la Maya. El relat d'aquest encontre és el punt de partida de Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Gernika, el quart volum de l'estudi monumental (té 456 pàgines i 1.300 il·lustracions) publicat per Edicions Polígrafa que Josep Palau i Fabre va dedicar al pintor. L'obra va quedar inèdita a la mort del poeta i dramaturg, el 2008, i ara, finalment, l'editorial, amb la col·laboració de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, ha culminat el projecte.

Un estudi a l'alçada de l'artista

"Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Gernika és un llibre molt singular, el més personal i literàriament més ric dels quatre volums publicats", assegura Julià Guillamon. El crític literari i comissari d'exposicions i Alícia Vacarizo, cap de l'arxiu i del fons documental de la Fundació Palau, han sigut els responsables de donar forma al llibre mantenint-se fidels a l'esperit de l'autor. La maquetació del llibre és una obra d'art per ella mateixa. Palau i Fabre les feia a mà, enganxant els textos i les imatges damunt les pàgines, alternant-los "com si les imatges fossin la banda sonora d'una pel·lícula", com recorda Guillamon que li deia el poeta. "La dificultat de maquetar-lo ens va fer perdre de vista la qualitat del text", afegeix Guillamon, que reconeix que va trobar la solució al "trencaclosques" de textos i imatges de cada pàgina seguint el mateix procediment de treball de Palau i Fabre.

Del Minotaure al Gernika fins i tot es pot llegir com una novel·la, en alguns moments. Quan Picasso ha començat la seva relació amb la Marie-Thérèse però encara segueix amb l'Olga, la història adquireix un to de novel·la picaresca. "Palau i Fabre no acostuma a ser lineal i dins el text hi ha més d'un gènere", comenta, abans de subratllar la dosi d'humanitat que el poeta va donar al geni malagueny. "La interpretació que fa de Picasso no és gens canònica. En el seu estudi barreja els apunts biogràfics amb les anàlisis de les obres, que sempre explica d'una manera o d'una altra".

La visió que dóna de Picasso el posa "arran de terra". Guillamon exposa com Palau i Fabre "situa les experiències plàstiques en un terreny d'humanitat". El poeta no és, però, unívoc, i al seu estudi de la vida i l'obra de Picasso també hi ha reflexions de caràcter polític, ètic i filosòfic.

Una altra de les aportacions originals de Palau i Fabre a l'obra de Picasso és l'accent que posa en la seva catalanitat. A Picasso 1927-1939. Del Minotaure al Gernika se'n poden trobar, almenys, dos exemples: la forma de la finestra que es pot veure al gravat Minotauromàquia prové, segons Palau i Fabre, de la torre de Martí l'Humà de la plaça del Rei de Barcelona. I el desequilibri de La dona de la pandereta, un gravat que Picasso va fer poc després de la mort de la seva mare, remet a la fragilitat amb què la imatge de la Mare de Déu està col·locada damunt la cúpula de la basílica de la Mercè.

Del lirisme al compromís polític

El període de l'obra de Picasso que cobreix aquest quart i últim volum, del 1927 al 1939, és especialment ric. Un dels canvis fonamentals que es produeixen en l'univers picassià d'aquests anys és que passa de ser un artista subjectiu a un creador amb un fort sentit de la col·lectivitat. En aquest sentit, l'elaboració del Guernica va resultar decisiva. El procés de creació del gran mural que es va exposar al pavelló espanyol de l'exposició internacional del 1937 a París el va immortalitzar la fotògrafa Dora Maar, que havia substituït Marie-Thérèse Walter en la vida de l'artista.

Per Guillamon, al voltant del Guernica, Palau i Fabre es formula ell mateix un interrogant de difícil resposta: ¿com pot ser compromès l'art sense perdre la càrrega artística? El volum es clou amb el relat de com el Guernica va abandonar "aquella Europa agònica" a bord del Normandie rumb a Nova York.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT