BarcelonaE nric V forma part de la tetralogia històrica de Lancaster de William Shakespeare, completada amb les anteriors Enric IV (parts 1 i 2) i Ricard II, en què fins i tot hi ha personatges que trobem en dues obres, com el fantàstic Falstaff. Justament un dels encerts de la dramatúrgia de Pau Carrió presentada al Lliure de Gràcia és agafar prou fragments d’ Enric IV per perfilar perfectament el caràcter del rei Enric V i el seu canvi d’actitud quan passa de príncep esbojarrat a monarca assenyat.
A la fi, com en totes aquestes obres de Shakespeare, el rei és el centre de l’acció, envoltat de personatges més o menys incidentals. Carrió centra la funció en les relacions d’Enric V amb els bergants Bardolf i Pistola, amb Fasltaff (a qui no veiem) i lògicament amb el seu cosí, el rei de França. La gran virtut d’aquesta posada en escena és la claredat amb què ens arriba la història i, en general, la verbalització del text. Com ha de ser. Si el rei és el centre de l’obra, l’actor Pol López és el centre de la funció. Un magnífic Enric V que domina la resta amb la seva presència escènica i la seva manera de relacionar-se amb tots personatges. És sensacional el monòleg amb el traïdor Lord Scroop i en el conegut monòleg de Sant Crispinià. Pol López està tan bé que fins i tot li trobo una retirada a Sir Kenneth Branagh.
Una posada en escena despullada, com si fóssim al The Globe de Londres fa quatre-cents anys, treballa bé les emocions i aporta idees de direcció notables que arrodoneixen una funció que aconsegueix la temperatura i l’atmosfera idònies per al relat. No obstant això, hi ha algunes decisions de la direcció que ens desconcerten, com ara el perfil de clown del capità Fluellen (molt bé Laura Albert, desdoblant-se en la cantinera). Tampoc els còmics amics del rei funcionen tant com voldríem, sobretot a l’inici, quan es fan els graciosos.
El conjunt és prou interessant per marcar una manera de fer Shakespeare sense modernismes innecessaris, anant a l’essència, i certifica el talent de Carrió i l’entrega de la Kompanyia del Lliure. Molt recomanable.
