Un grup de treballadors del Memorial Democràtic asseguren que els sis acomiadaments són una represàlia i amaguen motius polítics

BarcelonaA l'abril els 27 treballadors del Memorial Democràtic van acordar escriure una carta al director de l'entitat, Jordi Palou-Loverdos. Expressaven la seva "inquietud" pel futur de la institució: "El Memorial Democràtic, que es va veure durant un any sense director, no ha donat continuïtat a les polítiques públiques de memòria. Creiem que la institució s'allunya del mandat que estableix la llei 13/2007 de creació del Memorial Democràtic. Una bona mostra d'això és que no existeix un projecte a llarg termini per a la institució, ni existeixen objectius clars, ni s'ha reunit la junta de govern en l'actual legislatura, ni la plantilla té definides les seves directrius". A la carta proposaven que s'aprovés un organigrama i que es prioritzés la recerca de finançament. Divendres havien de rebre una resposta, però el que va passar és que hi va haver sis acomiadaments, entre els quals el de quatre historiadors. "És una represàlia. Són acomiadaments polítics", asseguren els treballadors.

A la carta d'acomiadament s'argumenta i es detalla la "greu situació econòmica general". També es mostra amb un gràfic la davallada de pressupost del Memorial: si el 2010 era de 3.700.000 euros, el juny del 2012 s'havia vist reduït a 1.477.540 euros. Un altre argument del Govern és el "productiu". Hi ha hagut una dràstica retallada d'activitats i el Memorial Democràtic ha anat perdent competències a favor de la subdirecció general de Memòria i Pau de Relacions Institucionals.

El cert és que el Memorial, el vaixell insígnia d'ICV, que havia de sistematitzar tota la informació disponible sobre la resistència antifranquista i reivindicar els valors dels que van lluitar contra el feixisme, s'ha anat buidant de contingut. Ho detalla la carta d'acomiadament escrita per la direcció. Actualment es limita a les conferències, jornades, cursos, exposicions, homenatges i publicacions, i a dinamitzar els espais de memòria. Ja no gestiona el patrimoni democràtic ni els espais de memòria -fins i tot el mapa amb aquests espais ha desaparegut de la seva web- ni les subvencions ni el programa d'atenció a ex-presos i recerca de desapareguts.

Molts dels objectius inicials del Memorial s'han quedat a mitges. Encara no s'ha pogut presentar al públic un banc de dades audiovisual amb relats autobiogràfics que havia de ser accessible per internet. Tampoc hi ha una exposició permanent que reivindiqui els valors de la Segona República i de la lluita antifranquista. Tampoc s'ha fet pública una base de dades amb tots els que van ser deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial.

El Memorial ha patit un autèntic viacrucis d'ençà que el 27 de gener del 2011 Miquel Caminal va anunciar que el govern de CiU havia aprovat destituir-lo i també a la directora general, Maria Jesús Bono. Ho feia amb una carta que encapçalava amb un desig: "Bona sort i llarga vida al Memorial Democràtic". Dos mesos després, tancava la seu del Memorial a la Via Laietana per motius de seguretat. L'entitat va estar més d'un any sense director. Havia de traslladar-se a Montjuïc, però al final va anunciar que la nova seu seria a la plaça Bonsuccés, més cèntrica i més accessible al públic. Els treballadors, però, mai s'hi han traslladat, perquè hi ha problemes amb la llicència d'activitats.