Polseguera i xoc de sabres al MNAC
El museu dedica una exposició a 'La batalla de Tetuan', la gran obra de Marià Fortuny
Barcelona.El pintor Marià Fortuny va topar amb els horrors de la guerra molt jove. El 1860, quan només tenia 22 anys, la Diputació de Barcelona el va enviar a Tetuan perquè fes una crònica en imatges de la guerra hispano-marroquina: era un dels artistes que la institució havia pensionat a Roma, la seva joventut li permetia suportar els rigors bèl·lics i era molt hàbil en el dibuix al natural. "Va quedar força afectat per la violència de la guerra", explica Jordi À. Carbonell, el comissari juntament amb Francesc Quílez de l'exposició monogràfica La batalla de Tetuan . De la trinxera al museu, que el museu dedica a aquesta obra monumentalde l'artista.
Fortuny va arribar a Tetuan vuit dies després de la batalla, però va poder veure de prop el combat decisiu d'aquella guerra, la batalla de Wad-Ras. Allà, Fortuny "va passar por i va veure molts morts", afegeix Carbonell. Amb tots els esbossos que va fer, i tot aquell terror gravat a la retina, el 1862 va emprendre al seu taller de Roma, a partir de les cròniques periodístiques i dels relats que va sentir, la realització de La batalla de Tetuan, en què havien participat un batalló de voluntaris catalans comandats pel general Prim. La Diputació li havia encarregat l'obra per decorar el seu saló de sessions, però l'artista no se'n va sortir. Les dimensions colossals de la tela -9,7 m per 3 m- el van superar i no la va lliurar mai. La Diputació la va acabar comprant als seus hereus.
Els comissaris s'han endinsat en el procés de creació i les vicissituds de la pintura fins a la seva arribada al MNAC l'any 2004 a través de més de 130 obres, entre esbossos, fotografies, documents i objectes. L'exposició compta amb préstecs rellevants: dues versions de La batalla de Wad-Ras , que pertanyen al Museu del Prado de Madrid i a la Fundació Rodríguez Acosta. La mostra està ubicada a les sales on habitualment s'exposen els altres Fortunys del museu, perquè els han traslladat a Reus per a l'exposició Fortuny. El mite , que s'ha organitzat amb motiu del 175è aniversari del naixement del pintor.
Fortuny va plantejar la pintura"com un desafiament", però va fracassar. "És inconnexa des del punt de vista compositiu. Es podria veure com un grup d'anècdotes interessants. Però és colpidora pel seu estil", diu Carbonell. "La pintura d'història és un gènere molt codificat i ple de convencions -afegeix- i Fortuny va voler donar una visió versemblant de la guerra". Formalment, el quadre "és totalment diferent, és d'una modernitat impactant", afegeix el comissari. A més, mentre que tradicionalment en aquest tipus de pintures havia prevalgut el protagonisme de l'heroi, Fortuny "va voler donar una visió àmplia dels fets en un gran espai".
La batalla de Tetuan de Fortuny dóna una "visió apologètica" del poder de l'Estat: "La guerra hispanomarroquina va despertar un sentiment patriòtic a tot l'Estat, no només a Catalunya, que hi va enviar voluntaris", explica el comissari. Quan va arribar a Barcelona el 1875 l'obra va ser rebuda amb fredor.
'La batalla de Tetuan' de Dalí
Un dels admiradors més cèlebres de La batalla de Tetuan , i difusor internacional de l'obra de Marià Fortuny, va ser Salvador Dalí. En un àmbit de la mostra que ha sigut organitzat per la Fundació Gala - Salvador Dalí es poden veure imatges de quan el geni de Figueres va versionar l'obra pels volts del 1962 i també fotografies de l'exposició del Saló del Tinell del 1962 on les dues pintures van coincidir. La versió daliniana de La batalla de Tetuan va sorgir probablement d'un encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona per commemorar el centenari de la fi de la guerra hispano-marroquina. Actualment és al Museu d'Art Modern de Morohashi (Japó).
Coincidint amb la inauguració de la mostra, la Fundació Amics del MNAC ha engegat una campanya de micromecenatge per comprar La pregària , un dibuix de l'etapa granadina de Fortuny valorat en 45.000 euros. Les aportacions es poden fer a la web del museu, per telèfon i en unes urnes habilitades a la pinacoteca. El 1922 una altra obra de l'artista, La vicaria , ja va ser adquirida gràcies a la participació ciutadana.
La batalla de Tetuan. De la trinxera al museu , que compta amb el patrocini de l'empresa OHL, enceta una línia de treball que té com a objectiu donar valor a les obres de la col·lecció i generar nou coneixement al voltant dels fons.
