Publicitat
Publicitat

HE LLEGIT NO SÉ ON

Poso cada matí el comptador a zero

El problema realment greu seria no tenir ningú a qui regalar un llibre. O una rosa. O un elefant de joguina.

Atenció: la literatura perjudica seriosament la ignorància

No passa res per no llegir. Res de patològic, vull dir. Juraria que prescindir de la literatura t'empetiteix i t'empobreix moralment, però la majoria de catalans compren un llibre per Sant Jordi i para de comptar, i bé que van tirant. Jo no he descobert mai el plaer de pujar muntanyes ni d'esquiar, i tot això que em perdo, segur. No sóc ningú per retreure als amics que escalen o esquien que tinguin una relació poc intensa amb els llibres, si és el cas. Tothom s'ho munta com vol o com pot, només faltaria. Dit això, també és cert que tenim el deure moral de ser intel·ligents, com ens recorda Gregorio Luri en el més que recomanable assaig Per una educació republicana. Escola i valors .

Ja ho deia Pascal: "Esforcem-nos a pensar bé, aquest és el principi de la moral". Si no pensem bé, adverteix Luri, no governarem nosaltres el timó de la pròpia vida. Pensar bé ens empeny a millorar, a combatre la ignorància, a prendre consciència del que no sabem. I la literatura ens ajuda a pensar. "Hi ha llibres que et canvien la vida i la manera de moure't pel món", va dir dijous el cantautor Raimon en el pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. És més, afegiria jo: si val la pena llegir és perquè de tant en tant topes amb una d'aquestes lectures transformadores. Com diu sovint l'admirat Jaume Cabré, la literatura no és un joc: ens hi va la vida. Com a escriptors i com a lectors. "Com a lector necessites llibres amb els quals t'hi vagi la vida en el moment de llegir-los, i beneeixes que existeixin Proust, Arthur Miller o Rodoreda. Beneeixes que se l'hagin jugada i hagin tingut talent, sort i energies per fer l'obra que han fet. Tu aspires a produir en algun lector una alegria o eufòria similar a la que a tu et produeix l'obra de Proust o de Miller o de Rodoreda", confessa l'autor del magnífic Jo confesso .

No passa res per no llegir, però desaprofitar la vida com si en tinguéssim mitja dotzena de recanvi és un risc que només desitjo, i de tot cor, al meu pitjor enemic.

Quan la política des de primera fila et fa perdre el llegir

"La conselleria és una gran lliçó de realitat: deixes la poesia per entrar a la intendència". Ho va dir Miquel Roca davant de Jordi Pujol, Mònica Terribas i uns quants consellers asseguts a primera fila, dimarts al CCCB. Agafo les paraules de Roca literalment i pregunto a Lluís Recoder si té temps per a la lírica. Em comenta que justament fa quatre dies va transcriure un poema al Facebook ( Les mots qui font vivre , de Paul Éluard, en francès) i que ara està llegint Quan érem feliços , de Rafel Nadal, i Espanya contemporània (1814-1953) , de Jaume Vicens Vives.

Alliberat de la feinada política, l'exconseller Joan Manuel Tresserras m'explica: "Torno a llegir molt. A la conselleria m'era difícil llegir res que no fos literatura grisa i documents de feina. En aquelles condicions la poesia va bé perquè un o dos poemes ja et transporten i et desconnecten". Cita Margarit, Duarte, Martí i Pol, clàssics, novíssims, els que va deixar escrits el seu pare en morir el 2010... Pel que fa a la prosa, en el darrer mes ha llegit Sebastià Alzamora, Xavier Vidal, Joan Minguet, Ernesto Castro, Don Winslow, Zygmunt Bauman, Stefan Zweig. Déu n'hi do. Segons Tresserras, "fora del govern es viu millor i s'aprenen coses que potser són socialment menys útils però que personalment són més gratificants".

Més enllà dels anys viscuts, el que tenim de debò és aquest minut

El 7 de març l'escriptor Josep Maria Espinàs va fer 85 anys. Els qui el vam felicitar vam tenir la sort de rebre a canvi uns versos mecanografiats, en senyal d'agraïment. "S'admira algú dels meus vuitanta-cinc/ i no és cert, no són pas els anys que tinc,/ són els anys que he tingut,/ i el que tinc de debò és aquest minut./ ¿Quants minuts més vindran? No puc saber-ho./ Poso cada matí el comptador a zero."

Si mai parles amb Espinàs i se t'escapa un "per molts anys", ell replica a l'acte: "No diguis mentides". Ho faré d'una altra manera, doncs: per molts llibres, Josep Maria.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT