"A ningú li agrada que algú de fora opini sobre coses de les quals no té ni idea -va dir Jarvis Cocker, líder del sextet Pulp, que divendres va arrencar una esperada gira de reunió al San Miguel Primavera Sound-, però quan la policia pega gent pacífica, això no va bé". Així va precedir la dedicatòria de Common people , tema emblemàtic del grup més brillant del britpop dels 90 -que Manel versiona a Gent normal -, als indignats de la plaça Catalunya. Cocker, informat dels fets per l'equip del Primavera (també els van explicar a Twin Shadow), va seguir el suggeriment de la pancarta que rondava pel Fòrum en què es demanava la #spanishrevolution per a la Common people . Va ser un dels moments més emocionants de l'apoteòsica actuació de Pulp, que en les primeres files es va viure en èxtasi i amb un moshing salvatge, cosa poc habitual en un concert de pop. Però tampoc és habitual que un festival sigui marc d'una petició de matrimoni (amb 40.000 persones de testimonis), i també va passar.
El xou va començar amb Do you remember the first time , que lligava amb al retorn del grup al festival, en què va tocar el 2002, poc abans de separar-se. Van seguir Pink glove , les dues de His'n'Hers (1994), del qual també va sonar Babies , i una àmplia repassada a Different class (1995), que va llançar Pulp a l'olimp del britpop , i que va sonar gairebé sencer. This is hardcore i Sunrise van representar els dos últims treballs del grup, que va recuperar als bisos Razzmatazz , del qual pren el nom la sala de concerts barceloni na.
