Publicitat
Publicitat

HE LLEGIT NO SÉ ON

Que ningú llegeixi: aquí tothom escriu

Quan fa poc que has publicat un llibre, coneguts i saludats et demanen si s'està venent bé. La pregunta pertinent potser seria si s'està llegint bé.

La felicitat de comptar per milions els exemplars venuts

Esmorzar amb Jordi Pujol i Eduard Punset. Tots dos conversen davant d'un cafè abans de fer-ho davant dels periodistes. Parlen del llibre El viatge a la felicitat . De la versió original castellana, concretament (la catalana és una traducció). "Em van dir que en podria vendre nou o deu mil exemplars i n'he venut mig milió -explica Punset-. La gent el compra com si fos una novel·la". Pujol li comenta que fa de bon llegir. "Doncs jo el trobo una mica difícil d'entendre", admet l'autor. "Coi, si tu no l'entens!...", exclama l'expresident, amb més raó que un sant. (Potser caldria canviar l'expressió i dir "amb més raó que Teresa Forcades", vist l'èxit que va tenir dilluns el capítol d' El convidat . Una teleespectadora va confessar via Twitter: "M'estava començant a plantejar de fer-me monja però he canviat d'idea quan he vist en Julio Manrique a l' Ànima del 33".)

Ja amb la premsa per testimoni, Pujol pregunta a Punset: "Quants centenars de milers de llibres has venut?". Resposta del divulgador científic amb pinta de savi despistat: "Diguem que ho calculen en milions". Pujol: "M'he quedat curt!".

Vols publicar textos? Doncs demostra que compres llibres

Temps era temps els periodistes havíem de moure el cul de la cadira per anar a buscar les notícies: ara tenim les xarxes socials. Gràcies a l'escriptor Eduard Márquez, que en penja un comentari al seu Facebook, llegeixo una entrevista al nord-americà Gary Shteyngart, autor d'una novel·la amb un títol que em té el cor robat: Una súper triste historia de amor verdadero (Duomo). L'Eduard en destaca aquestes declaracions: "Als Estats Units cada cop hi ha menys persones que volen llegir i més que volen escriure. És com un videojoc en què tothom pretén ser l'heroi, no l'escenari. La revista Tin House exigeix una factura de compra d'un llibre durant els últims tres mesos als autors que els envien els seus textos".

Aquí passa ben bé el mateix, i en dóna fe un llibreter de solvència contrastada com Guillem Terribas: ningú llegeix perquè tothom està massa ocupat escrivint. Potser les editorials haurien d'implantar com a filtre la norma de la factura. S'establiria un tràfic de rebuts que riu-te'n d'escàndols polítics com el dels vestits de Francisco Camps. Hi hauria espavilats que comprarien un llibre, en presentarien la factura i el tornarien a la llibreria sense haver-lo obert, al·legant que era per regalar i que el destinatari ja el tenia. L'altra opció seria quedar-se'l i llegir-se'l, però ja se sap que els llibres són perillosos: corres els risc de passar-t'ho bé, de notar que se't sacseja l'ànima i fins i tot d'aprendre alguna cosa. Quina por.

'E-books': o baixen de preu o el pirateig està garantit

Punsets a banda, les xifres de vendes de llibres solen provocar més decepcions que alegries. Sobretot les de llibres electrònics. Carmen Amoraga, finalista del premi Planeta de l'any passat, rep una carta de l'editorial en què li comuniquen que ha venut 130 unitats en cinc mesos de la novel·la El tiempo mientras tanto en format e-book . "És poc, oi? Sí, em sembla que sí...", pregunta (i respon) l'autora al seu Facebook. A mi també em sembla una xifra de vendes modesta, tenint en compte que parlem del mercat espanyol i d'un títol amb tirada comercial. Un amic de la Carmen li explica: "Tinc un lector de llibres electrònics, però vaig comprar la teva novel·la en paper. Les editorials s'han cregut que els lectors som tontos i ens pretenen cobrar pels llibres digitals uns preus abusius, desmesurats, que no es corresponen amb el seu cost. Són infinitament més cars que els llibres de paper. O canvien la política de preus o els lectors seguirem piratejant". Senyors editors: ho escolten? Ei, que hi ha algú?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT