BarcelonaTorna ‘Campanades de boda’. La Cubana és la quimera de qualsevol companyia de teatre. I és, en aquest moments, l’única companyia catalana -i segurament de l’Estat- capaç de fer una explotació de dos anys i mig amb gira per Espanya del seu espectacle, en aquest cas Campanades de boda. No ho havien fet mai, però tornen a Barcelona per acomiadar l’espectacle que, tot i que ells mateixos van dir que podia ser l’últim, estem plenament segurs que no ho serà. Seria intolerable perdre un actiu de teatre popular tan generós i eficaç. Campanades de boda ha girat per les Espanyes i, en un exercici d’intel·ligència i amor pel públic, ha anat canviant l’accent dels seus actors segons la ciutat en què paraven. Andalusos a Sevilla i Màlaga. Gallecs a Vigo. Aragonesos a Saragossa. Fins i tot el bable fet servir a Astúries. Sens dubte, una ambaixada catalana que mostra el millor del nostre país. Per això penso que Artur Mas, Ferran Mascarell i Xavier Trias haurien d’acostar-se al Tívoli per donar les gràcies a La Cubana.
Maria Rovira se’n va a Colòmbia. La directora de la companyia Trànsit Dansa, que l’any vinent farà el seu trentè aniversari, ha sigut nomenada responsable del que s’anomenarà Ballet de Medellín (antic Ballet d’Antioquia), que amb ella vol fer un tomb decidit cap a la dansa contemporània. Marxa ensopida perquè l’Ajuntament de Mataró no vol pagar la despesa ja feta de Trànsit, companyia resident fins al canvi de govern municipal a les últimes eleccions. Maria Rovira diu que li deuen prop de 200.000 euros (carai!) i que això fa inviable el futur del grup, un dels pocs estables, és a dir, amb ballarins amb sou mensual.
Ruz-Bárcenas, al teatre. Jordi Casanovas ha estat perdut per Madrid aquesta temporada. Va renunciar a l’espectacle programat al Lliure, però a la capital del Regne han estrenat algunes de les seves peces. L’última és Ruz-Bárcenas, un text que es representa al Teatro del Barrio i que dirigeix Alberto San Juan amb dos grans actors, Pedro Casablanc i Manolo Solo. L’obra no s’aparta ni un mil·límetre de la declaració de l’extresorer del PP (la segona) davant del jutge el 15 de juliol del 2013, convenientment ordenada per construir un discurs teatral. Un teatre polític que ens agradaria veure aquí. Teatro del Barrio és un projecte polític que mira la cultura i la festa com a eina per transformar la societat.
