Barcelona.La formació de rock alternatiu nord-americana R.E.M. va anunciar ahir la seva dissolució després de 31 anys de carrera i 15 discos editats entre el 1983 i el 2011.
En un comunicat publicat a la web del grup i adreçat a "fans i amics", Michael Stipe, Peter Buck i Mike Mills -membres fundadors de R.E.M. amb Bill Berry, que va abandonar la formació a finals dels noranta- van fer pública la decisió de "posar punt final" a la banda "en qualitat d'amics de sempre". "Marxem molt agraïts, sentint que hem complert els objectius, i astorats de tot el que hem aconseguit", continua la nota, que acaba donant les gràcies a tots els que hagin escoltat la seva música i s'hagin emocionat.
Saber marxar a temps
Pel que fa als motius de la separació, tots els membres del grup insisteixen en el comunicat que senzillament els havia arribat l'hora. "Un home savi va dir que l'autèntic talent quan es va a una festa és saber marxar-ne a temps", afirma Stipe, compositor i vocalista.
"Era el moment de fer-ho", coincideix Mike Mills, baixista. "Durant l'última gira, mentre fèiem Collapse into now -l'últim disc de R.E.M., editat aquest any- i mentre posàvem en comú els nostres grans èxits, vam començar a preguntar-nos: «I ara què?»"
El grup insisteix que la separació ha estat amistosa. "Marxem com a grans amics i ens seguirem veient", afirma Peter Buck, guitarra. "Sempre hem estat un grup, en el sentit més estricte de la paraula", diu per la seva banda Mills, segons el qual en la dissolució no hi han intervingut advocats. "Hem pres la decisió junts, de manera amistosa i tenint molt presents els interessos de l'altre". La sintonia entre el trio, però, no els ha posat les coses fàcils. "Espero que els fans s'adonin que no ha estat una decisió senzilla", admet Stipe. "Però tot el que comença ha d'acabar, i volíem fer-ho bé, a la nostra manera".
Fundat a Athens (Geòrgia, Estats Units), l'aleshores quartet va assolir estatus de grup de culte durant la dècada dels vuitanta. A principis dels noranta i ja a la multinacional Warner, dos discos, Out of time -amb el clàssic Losing my religion - i Automatic for the people - amb temes com Everybody hurts i Man on the moon- , els van concedir el favor del gran públic, i van encarnar així la paradoxa de ser un grup de música alternativa que omplia estadis.
