Russian Red posa electricitat a l’amor platònic

BarcelonaA Lourdes Hernández (Madrid, 1985) se la coneix com a Russian Red, el nom artístic que va adoptar quan va publicar el disc I love your glasses (2008), el seu debut com a cantautora eminentment acústica. Ara, gairebé tres anys després de Fuerteventura (2011) i instal·lada a Los Angeles, ha fet un cop de timó que l’ha dut cap a un territori elèctric tocat per la melancolia. “El nou disc és fruit d’una recerca de l’amor definitiu, feta a través de persones que m’han inspirat, personatges masculins que m’han dotat d’experiències i sentiments molt únics”, diu Russian Red sobre el moll de l’os d’ Agent Cooper (Sony, 2014), el disc que demà presenta en directe a la sala Barts de Barcelona.

Aquests personatges tenen noms com Stevie Jackson del grup Belle & Sebastian, Alex Turner d’Arctic Monkeys i el poeta Pablo Neruda. També n’hi ha de més íntims, com el John Michael que dóna títol a una cançó sobre el primer amor. “N’hi ha molt, d’amor platònic, en aquest disc”, precisa. Són noms masculins perquè, diu, a ella li agraden els homes, però el procés de destil·lació del material autobiogràfic ha acabat portant-la a elaborar ficcions que l’han ajudat a “comprendre l’amor en un sentit més ampli”.

D’alguna manera, Russian Red s’ha vestit d’investigadora emocional. D’aquí que el títol de l’àlbum s’inspiri en l’agent de la sèrie Twin Peaks. “Buscant un concepte que lligués amb les cançons i que expliqués la recerca de l’amor una mica ficcionat, hi va haver tot de sinergies relacionades amb David Lynch. Fins i tot el vaig arribar a conèixer i vaig cantar una cançó per a ell a Madrid. I de sobte se’m va desvelar el nom d’Agent Cooper”, recorda.

‘Revival’ dels 80 i dels 50

Lynch també funciona com a univers metafòric del so d’un disc que remet a “la gent dels anys 80 que feia revival dels 50”, però sense la càrrega inquietant de pel·lícules com Blue velvet. “És que jo no sóc Julee Cruise, sinó Russian Red”, diu, alhora que assegura que abans d’enregistrar les cançons ja tenia al cap “un so com dels 80”, però tocat per ella, que només fa dos anys que toca la guitarra elèctrica. “És un instrument que encara és un misteri per a mi, gràcies a Déu, perquè així em segueix motivant. M’agrada no dominar el que faig i que tot plegat doni pas a una altra cosa”, explica. Això sí, el gir elèctric no ha comportat canvis en la veu. “La veu és el meu instrument fonamental, i em defineix absolutament. Per això segueix en primer pla”, afirma una cantant que viu a Los Angeles perquè volia “un canvi d’aires”. “La meva manera de viure i de fer les coses és no tenir una bona raó per fer les coses, sinó seguir la meva intuïció, que en aquest cas m’ha dut a allà”, diu. Viure a Califòrnia també li ha donat una altra perspectiva sobre Espanya. “Hi ha coses que em semblaven normals però que no ho són. A Los Angeles hi ha més dones prenent decisions, mentre que aquí em veig sempre envoltada d’homes. Aquí hi ha una mentalitat molt masculina i la gent es permet moltes llicències perquè sóc dona. Si et canvies el pentinat, sempre hi ha algun paio que et diu que sembles una lesbiana”, explica.