"Se centra en el context, els esdeveniments i l'acció humana"
Juhani Pallasmaa
Professor de la Universitat de Tecnologia d'Hèlsinki, director del Museu d'Arquitectura de Finlàndia. Autor d'articles sobre filosofia, psicologia i teoria de l'arquitectura i l'art. L'obra 'Los ojos de la piel. La arquitectura y los sentidos' (editorial Gustavo Gili, 2006) és un clàssic de la teoria de l'arquitectura
Clarament, l'edifici és un exemple de la contundent arquitectura espanyola tan admirada arreu del món; determinada i clara en la concepció, agradable estèticament i ben articulada, a la vegada forta i subtil. Aquesta aparent simplicitat es transforma en sensacions complexes per mitjà de la interacció dels espais exteriors i interiors, l'opacitat i la transparència, així com el registre del més mínim moviment per part de les posicions relatives dels perfils o les lamel·les verticals.
L'exterior de l'edifici és, en efecte, una tanca emfasitzada horitzontalment, una barrera ferma i suau que separa la zona esportiva exterior de les molèsties del carrer. Als espais interiors, les parets laminades creen un staccato de línies verticals que alternen llum i ombra i aguditzen el sentit de l'abstracció. L'anvers tot en blanc, amb parets gruixudes, crea un contrast de calma i solidesa amb la paret en moviment que es retorça contra el carrer.
Les finestres telescòpiques de la paret blanca enfoquen de manera eficaç la piscina i acosten la silueta distant del camp a la nostra consciència. Aquesta arquitectura se centra en el context, els esdeveniments i l'acció humana, així com en la interacció de la distància i la intimitat, i la dinàmica de la llum i l'ombra. Es tracta d'una arquitectura que aspira a elevar les funcionalitats i les viabilitats de la vida a un nivell de realitat abstreta i idealitzada. I a tornar a deixar perplexa la realitat i dotar la vida de dignitat.
