Publicitat
Publicitat

A Barcelona sempre és de nit, encara que el rellotge s'avanci una hora

Sempre de nit

La nit d'aquest dissabte havia de ser més curta que les altres. Ho van decidir ells, aquells d'allà, els de sempre.

Els d'aquí, els venedors de llaunes de cervesa, han sortit a ballar com cada cap de setmana la seva dansa de xerrameca i racó humit. Cervesa i samosa. La gentada es mou en colles que s'encalcen i criden com si la foscor els hagués deixat sords. Van sempre de negre, el trio d'amics, perquè la nit és rock'n'roll, igual que una pel·lícula clàssica. Les angleses perden els talons enmig de les pedres i diuen que hi ha qui es dedica a comptar-los, igual que espelmes cremades d'un pastís que ningú ha de bufar. No rellisquen gairebé mai les Pollys, ni les Jeans. Els whiskys amb cola que s'empassen els atorguen el do d'aprendre a volar. Són gegants que salten des de les seves xanques en la nit barcelonina de sangria i cotó fluix. Elles, les donzelles, es creuen amb el rastre publicitari i humà d'un United Colors of Benetton dels veïns de més amunt. I se saluden efusius, com mai ho farien a Birmingham. Oh, yes.

Les botigues de Joaquín Costa continuaran obertes fins i tot després del canvi d'hora, encara que els diaris insisteixin "avui la nit s'escurça". Són aquests colmados capelletes rococós de déus i deesses índies que existeixen sota la llum cítrica dels florescents. En aquestes coves on mana la divinitat del bitllet, les corts celestials són una muralla de bosses lluents de patates fregides. El comerç de la cantonada es fa dir Badulake i, d'aquesta manera, la paret s'ha imantat de la filosofia dels Simpsons més ràpid que un escampall de claus. Un tros d'enciam podrit, el fragment d'una pastanaga bruta són el rebuig d'una gallina abundosa que fa temps que perd les plomes. Com una Barbarella de barri, la rossa s'asseu eixarrancada a l'entrada d'un portal amb el trofeu a les mans d'un got de plàstic. L'escalfor del sexe torna un pedrís mullat en un sofà generós. Estira les cames de maniquí perdut en un centre comercial i el seu apèndix de cuixes és la tanca d'una frontera que perd tot el sentit. El noi de les patilles surt a fumar com un Johnny Cash que s'ha escapat d'una presó de fregit. Passarà per davant seu una noia amb un abric de xeviot antic, que escriu mil novel·les en els ulls dels qui les vulguin veure. Sempre és de nit, encara que el rellotge s'avanci una hora.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT