Publicitat
Publicitat

43È VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

Sílvia Pérez Cruz recorda el seu pare en un concert apoteòsic

SÍLVIA PÉREZ CRUZ 

TEATRE COLISEUM 11 DE NOVEMBRE

El Festival de Jazz de Barcelona va oferir divendres un dels concerts més emotius del cartell de la 43a edició. Al Teatre Coliseum, Sílvia Pérez Cruz va retre homenatge al seu pare, destacat músic d'havaneres, Càstor Pérez, just quan feia un any de la seva mort. Va ser una vetllada inoblidable tant per a la cantant de Palafrugell com per al nombrós públic contagiat per l'emoció. La nit es va obrir amb el bolero 20 años, de la cubana María Teresa Vera, que Pérez Cruz va compartir amb el contrabaix de Miquel Àngel Cordero. La subtilesa i el bon gust de la interpretació de l'artista van ser els grans protagonistes d'aquest segon concert únic -un dia abans havia actuat al Teatre Municipal de Girona-, en què l'empordanesa va cantar temes tan commovedors com Menuda o Pare meu, acompanyada per Raül Fernandez, Refree, el violí d'Olvido Lanza, la guitarra de Mario Mas, els violoncels d'Oriol Aymat i Joan Antoni Pich, la viola de Bernat Bofarull i el corn anglès d'Igor Cortadellas.

La força del gall roig

Amb una elegància extrema i un to contingut que només va abandonar cap a la recta final, Pérez Cruz va anar lligant cançons compostes a partir dels versos de Maria Mercè Marçal i Feliu Formosa -que formaran part del seu pròxim disc-, però també himnes a la vida del seu pare, com Alfonsina y el mar o una de les interpretacions més brillants de la nit, el Currucucú més personal que s'ha sentit mai. Mentre Refree tan aviat canviava la seva trepidant guitarra per un banjo o una mandolina, a la troupe s'hi va unir la força de la percussió d'Aleix Tobías, que es va multiplicar fins a l'infinit amb l'arribada de l'orquestra Coetus amb un espectacular Gallo rojo, gallo negro.

Al final un públic dret ple d'amics, familiars i seguidors -entre els quals es va poder veure un Pasqual Maragall rendit a l'art i l'encant de Pérez Cruz- va posar la cirereta a la millor demostració d'amor, agraïment i record que podia fer a un pare que li va encomanar la passió per la música des del bressol.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT