"Sisplau, desenterreu els nostres morts"

Barcelona.Ahir, en un hotel de Barcelona, més d'un centenar de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista van poder expressar el seu desig davant el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de les Nacions Unides: "Sisplau, desenterreu els nostres morts", clamen. "Alguns ploraven. Se sentien impotents. A Espanya ja hem trucat a totes les portes sense resultats. Considerem molt injust que 74 anys després de la fi de la Guerra Civil encara no puguem saber què va passar amb els nostres familiars", explica Roger Heredia, besnét d'un desaparegut a la Batalla de l'Ebre.

Feia onze anys que l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) batallava perquè els representants de les Nacions Unides vinguessin a Barcelona. De la reunió d'ahir en va sortir un compromís: el Grup de Treball va dir que no dóna cap cas per tancat fins que la víctima no ha estat identificada. La setmana vinent, a Madrid, explicaran quines accions concretes emprendran.

Els familiars confien que les Nacions Unides pressionin el govern espanyol i el català perquè s'obrin les fosses comunes i s'exhumin les restes. El president de l'ARMHC, Manel Perona, demanava ahir als familiars que fossin concisos: "Els membres de les Nacions Unides necessiten saber què és el que voleu, expliqueu les dificultats legals i administratives, la feina que esteu fent per crear un banc d'ADN, les dificultats per exhumar els vostres familiars, el fet que no podeu inscriure'ls com a morts o que no podeu acudir a cap institució perquè us ajudi. És la nostra oportunitat", deia.

A Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes localitzades i documentades. Hi ha molts soldats enterrats. És impossible donar una xifra concreta dels morts. Els diversos estudis parlen d'entre 100.000 i 130.000 baixes dels dos exèrcits, entre morts, ferits, presoners i desertors. Els van enterrar com es va poder. Alguns, fins i tot, a la mateixa trinxera. Entre el 1938 i el 1953 a Catalunya es van afusellar 3.385 persones. La majoria també van acabar desapareixent en una fossa comuna. Molts soldats republicans, es calcula que entre 5.600 i 5.700, van ser traslladats, sense que els seus familiars ho sabessin, al Valle de los Caídos. Joan Piñol, un dels que ahir van acudir a la reunió amb els membres de les Nacions Unides, lluita des del 2008 per recuperar el seu avi, enterrat al gran mausoleu de Franco.

L'excepció del cas espanyol

La Maria Teresa Malagarriga busca el seu oncle Guillem. Creia que era enterrat en algun lloc a prop de l'Ebre, però la troballa d'una postal els va donar una informació diferent: va morir en un camp de treball a prop de la frontera. Malagarriga, que és religiosa, fa més de 30 anys que viu a Guatemala: "Allà s'ha fet molta més feina que aquí per recuperar els desapareguts durant la guerra. Fins i tot distribueixen un DVD -molta població no sap llegir- que explica què han de fer per fer-se les anàlisis d'ADN", explica. A Bòsnia i Hercegovina hi ha un banc de sang de familiars per fer les identificacions de les víctimes del genocidi que continua treballant. A l'Argentina existeix un equip d'antropologia forense creat només per investigar les víctimes de la dictadura: han exhumat més de mil cossos.

Els familiars que ahir es van reunir a Barcelona no entenen per què aquí costa tant investigar els crims de la dictadura. Els últims esdeveniments polítics tampoc els donen gaires esperances: Mariano Rajoy va tancar l'Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura, creada per coordinar l'exhumació de desapareguts, i va eliminar dels pressupostos la partida destinada a la memòria històrica. Catalunya és l'única comunitat autònoma que té una llei de fosses comunes, aprovada el 2009, però els familiars es queixen que pràcticament no s'ha fet res.