“Soldats! Aquesta és la justícia de Franco!”

Barcelona“Cada 6 de maig la meva mare em deia: fes-me una abraçada en memòria del pare”, explica Roser Latorre. A la retina, la filla de Domènec Latorre hi té clavada la imatge de dos homes “estranys” que un dia van entrar a casa: “Ho van remenar tot”. L’única prova inculpatòria que van trobar contra el seu pare era el diari personal de la seva germana. Hi deia que el pare havia dit que “els enemics” havien bombardejat Barcelona. Domènec Latorre, com Carles Rahola, Manuel Carrasco i Formiguera, Lluís Companys i Joan Peiró, va ser afusellat pel franquisme. A cadascun d’ells Josep Benet els va dedicar un llibre.

Cinc sentències de mort. Josep Benet, testimoni de càrrec contra el feixisme ret homenatge a l’historiador i als cinc afusellats. Un cicle de conferències sobre cada personatge complementa l’exposició comissariada per Xavier Carmaniu que es pot veure a la sala Sebastià Dalmau del Born Centre Cultural fins al 26 d’octubre. “No se’ls podia acusar de res. Era tot tan arbitrari! A Rahola el van matar simplement perquè creien que podia influir sobre els infants”, va dir ahir la vídua de Benet, Florència Ventura.

Josep Benet (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) va lluitar a la Guerra Civil en el bàndol republicà. “Quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona, Benet va fer un jurament que va mantenir durant tota la vida”, explica Ventura. L’historiador no volia permetre que fos esborrada ni la història de Catalunya ni la injusta mort dels cinc afusellats. El 1970 va engegar el projecte editorial 5 sentències de mort, que, finalment, es va convertir en cinc llibres publicats a partir dels anys 90. “Els cinc afusellats representen sectors socials molt diferents”, afegeix Ventura. Durant el franquisme, Benet es va implicar en tota mena d’activitats clandestines. “És una figura clau de la resistència catalanista que va lluitar contra el que ell mateix va definir com a intent de genocidi cultural contra Catalunya”, explica Carmaniu.

Roser Latorre recorda les cartes del pare i com ella li enviava dibuixos. “Era un home molt alegre, sempre feia broma”. Benet descrivia Latorre com un home de poble, senzill i bo: “Era el militant catalanista de base, entusiasta i sovint anònim, que no mancava a cap manifestació patriòtica, en l’organització de moltes de les quals col·laborava, fent sovint tasques de les més pesades”.

Denunciat pel company

Latorre va decidir no exiliar-se. Dos dies després de l’ocupació franquista, quan tornava a la seva feina de funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, va ser detingut arran de la denúncia d’un company simpatitzant de les noves autoritats. El van afusellar al Camp de la Bota el 4 de maig del 1939. A la carta de comiat va escriure: “Vaig morir per catalanista”.

“Sempre m’emociono quan parlo del meu pare”, va dir ahir el Raimon, fill de Manuel Carrasco i Formiguera. “Tinc poc temps per parlar i no sé què triar. M’impressiona molt tot el que va fer abans dels 48 anys. Advocat, regidor, diputat a Barcelona i a Madrid, conseller de la Generalitat”, va afegir. El Raimon recordava com els van detenir a tots, fins i tot a la seva germana de sis mesos, i els van posar a la presó. Dona i nens van ser posats en llibertat. “El pare escrivia una carta cada dilluns, i nosaltres, que vam marxar a París, la rebíem el dijous. Un matí, la meva mare va obrir la carta que hi havia sota la porta, convençuda que era la del pare, però en realitat era d’un company de cel·la i li deia que el pare era mort. Va caure rodona”, recorda. El Raimon es va acomiadar ahir amb la mateixa frase que el seu pare va pronunciar abans de ser afusellat el 9 d’abril del 1938. “Visca Catalunya lliure! Jesús, Jesús”.

“Ha costat tant superar el silenci”, diu Rosa Ros Rahola, néta de Carles Rahola. “La meva mare no es volia morir fins que s’anul·lés el judici del pare”, explica. No va tenir sort: encara avui no s’ha anul·lat. Rahola va decidir no marxar a l’exili perquè confiava que no seria represaliat. No havia militat en cap partit polític ni havia participat en cap acció bèl·lica. Les autoritats franquistes li van donar garanties que li respectarien la vida, però finalment el van detenir.

“No confieu en ningú”

La prova contra Rahola eren els articles que escrivia. Va ser condemnat a mort per separatista, executat el 15 de març del 1939 i enterrat en una fossa comuna. “L’enterramorts ens va dir on estava enterrat, i el vam poder treure al cap d’un mes -explica la néta-. A casa sempre es deia que no es podia confiar en ningú”, afegeix.

Lluís Companys és l’únic president elegit democràticament a Europa afusellat per un règim feixista. L’any 1939 es va exiliar a França, on va ser detingut per la Gestapo. Un cop traslladat a Espanya, se’l va sotmetre a un consell de guerra acusat de presidir el govern de Catalunya, i el van afusellar al castell de Montjuïc el dia 15 d’octubre del 1940. “No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l’amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs, Lluís”. Van les darreres paraules que va escriure Companys .

Joan Peiró va ser secretari general de la CNT. L’any 1931 es va mostrar favorable a la República i durant la Guerra Civil va denunciar els abusos dels violents. Entre el 1936 i el 1937 es va exiliar a París. Detingut pels nazis, Franco en va demanar l’extradició el 1941. “Va ser un home molt honrat. El van maltractar tant com van poder i durant molt de temps. El seu cas trenca el cor”, lamenta la vídua de Benet. Franco va pressionar Peiró perquè s’incorporés a l’organització sindical del règim. S’hi va negar i el van condemnar a mort el 1942. Es va acomiadar amb el crit: “Soldats! Aquesta és la justícia de Franco!”