El colós del jazz Sonny Rollins, de 82 anys, va pujar a l'escenari del Palau de la Música ranquejant i amb l'esquena doblegada. El cor del públic es va encongir per uns instants, però tot va ser embocar el saxo i redreçar la columna, com si la música, a més d'alimentar-li l'esperit, li guarís els problemes de la vellesa. Theodore Walter Rollins va encetar el repertori amb Pantajali , una peça dedicada al ioga, una disciplina per la qual va estar a punt de deixar la música. Per sort, no va fer-ho, com tampoc es va retirar dos anys enrere quan va rebre la Medalla d'Or del Festival de Jazz de Barcelona i va celebrar el que havia de ser el seu últim concert a la ciutat. Així, els aficionats van poder tornar a gaudir d'un tros d'història viva del jazz modern que bufava com un home jove i després reprenia l'alè mentre repartia solos entre els seus companys de viatge. Clifton Anderson al trombó, Bob Cranshaw al contrabaix, Saul Rubin a la guitarra, Sammy Figueroa a la percussió i Kobe Watkins a la bateria no van acabar d'aprofitar els minuts que els donava el mestre i van limitar la seva expressivitat a la seva condició d'acompanyants.
Rollins va brillar per sobre d'aquesta base més aviat plana i va anar agafant força a mesura que avançava el concert. Van sonar les conegudes St. Thomas i Don't stop the carnival , va haver-hi un record per al trombonista J.J. Johnson i algú va semblar veure una connexió espiritual amb la mort de Pete La Roca, el mateix dia. El clímax arribà amb el solo que Rollins va propinar sense acompanyament de cap mena, qui sap si, ara sí, l'últim que se li haurà vist bufar a Barcelona.
