Tres premiats units per la recerca literària sobre el pas del temps

Barcelona“Més enllà dels grans premis literaris i de dos guardons petits que tenen molta presència als mitjans de comunicació -el Documenta i el Just M. Casero-, n’hi ha tres més que tenen un interès especial i que haurien de cridar l’atenció de més lectors”, explicava l’editor Josep Lluch a la llibreria La Impossible el dia de la presentació del trio de guanyadors del Lector de l’Odissea, el Vayreda i el Carlemany.

Sílvia Romero ha publicat novel·les com Amor a sang freda (2003), Ànima mesquina (2006) i Júlia M. (2009), entre d’altres. Abans de guanyar la quinzena edició del Lector de l’Odissea, va estrenar la peça teatral Verí (2012). A El plagi (Proa) explica la història de dues dones: l’Àngels Riudor és una jove periodista que entrevista Carme Carreras, que durant la postguerra va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la. “Hi ha una part de Carreras inspirada en Carmen Laforet, autora de Nada. Després d’aquell llibre va quedar anul·lada”, explica l’autora, que també ha volgut homenatjar Maria Dolors Orriols, de qui aquest 2014 es commemora el centenari del naixement. “L’èxit, l’enveja i les ganes de triomfar són tres dels temes del llibre -promet-. Les dues protagonistes intentaran plagiar i hi arribaran de formes diferents”.

El premi Lector de l’Odissea està convocat per la llibreria homònima situada a Vilafranca del Penedès, i recompensa cada any amb 13.000 euros aquella novel·la que escull un comitè de lectors voluntaris, que aquest any ha estat de 150.

Acostar-se al final

Fins al 2011, el premi Carlemany distingia una novel·la històrica amb 42.000 euros. A partir de llavors, el guardó s’ha reconvertit en un premi al foment de la lectura, amb la participació dels estudiants de batxillerat andorrans. Després de reconèixer Hipnofòbia, de Salvador Macip, i Sota el mateix cel, de Núria Pradas, els adolescents han escollit L’home dels ulls grisos, d’Antoni López Massó. Publicada per Proa, la novel·la -debut de l’autor, de 70 anys- parteix de l’experiència en un voluntariat amb malalts de càncer. “Durant els deu anys que hi vaig col·laborar, vaig conèixer moltes històries que em van colpir. N’hi va haver una que em va impressionar molt”, rememora l’autor. La novel·la explica com “un nen és deportat a Rússia durant la Guerra Civil i com, més endavant, forma part dels serveis secrets russos, intenta esbrinar com fabricar la bomba atòmica i, després, rep una oferta per formar part de la CIA”, resumeix López Massó, que en el llibre combina dades reals i detalls que ha inventat a partir de la relació que va tenir mentre acompanyava un dels malalts de càncer a Oncolliga.

El premi Marian Vayreda és el més ben dotat dels que anualment atorga Olot: 10.000 euros. Aniversari, d’Alba Sabaté -publicada per Empúries- ha estat l’última novel·la afortunada. “Fa anys que penso força en el pas del temps i en la mort, i he volgut centrar-me en els últims anys d’una parella gran que viu a Gràcia i que tota la vida ha treballat en una botiga de queviures que ara tenen uns pakistanesos”, resumeix. El matrimoni té una filla que viu a Londres i que aviat els farà avis, però s’enfronten a la decadència gradual d’un d’ells: “He volgut descriure com vivim en parella el camí cap a la mort”. Un dels referents que va tenir al cap va ser Amor, de Haneke, però també el teatre clarivident de Beckett, i fins i tot les Meditacions de Marc Aureli.