OPINIÓ
Cultura 09/07/2014

Tres qüestions sense resoldre del festival Grec

i
Santi Fondevila
2 min

Crític teatralLa por inaugural.¿Les arts escèniques catalanes no tenen prou qualitat per fer una producció que inauguri el festival Grec? ¿O és que hi ha por al fracàs? Això ens vam preguntar veient l’espectacle de dansa Wonderland, que, per més que sigui de Nova York i ens diguin que la seva directora és a la cresta de l’onada (Andrea Miller), esqueia més a la temporada del Mercat de les Flors que no a una nit en què fins i tot l’alcalde va al teatre. O potser és per això? Cal buscar una obra agradable i artísticament acceptable per poder brindar després amb cava als jardins sense retrets. Mirant la història recent del Grec, veiem que des que es va girar la truita a l’Ajuntament i Ramon Simó va agafar les regnes del festival no hi ha hagut cap inauguració al Teatre Grec amb una producció pròpia teatral de gran format. També veiem que, curiosament, va ser l’anterior director del Grec, Ricardo Szwarcer, qui va apostar en els tres primers anys justament per aquesta idea, amb uns resultats no encoratjadors però assumint un risc que sembla necessari per mostrar les ambicions de les arts escèniques. No val el joc de la doble sessió inaugural, que consisteix a fer una aposta popular i una de més elegant per als senyors i senyores que van al Teatre Grec. Ben segur que Simó podrà dir que de projectes ja en té, però que mentre no es puguin fer anem veient espectacles innocus.

No hi ha prou curiositat. Vaig girar la vista per mirar la platea. Mitja entrada. Per què? Estava a punt de començar The Fountainhead (La deu), la nova producció de la Toneelgroep Amsterdam, que en l’última edició va triomfar espectacularment amb les Tragèdies romanes de Shakespeare. Els comentaris de les persones que les van veure i les elogioses crítiques que van rebre no han sigut suficients per aixecar la curiositat del públic barceloní. Què li passa a aquesta Barcelona tan presumida?

El problema dels entrepans. Després de més de trenta anys de festival, l’ajuntament segueix sense resoldre la qüestió de la restauració als jardins del Teatre Grec. Van passant empreses i el desencís es reprodueix any rere any. Entrepans de nom sofisticat sense personalitat, vulgars per no dir dolents, en una barra on no tenen cervesa, tot i que al cartell diu que en tenen (“Vagi a l’altra barra”). Oferta mediocre en un espai realment preciós en plena posta de sol. I això passa a la capital de la gastronomia.

stats