Últim dia per entregar un Goya i un Greco

BarcelonaAquest dilluns s'acaba el termini perquè les filles de l'empresari Muñoz Ramonet tornin dos dels quadres que van sostreure del palauet barceloní del seu pare, un Goya i un Greco, i que són propietat de l'Ajuntament. Una interlocutòria dictada pel jutjat de primera instància de Barcelona el juliol passat donava a les quatre filles un mes per fer-ho (l'agost és inhàbil). I el temps ja s'ha exhaurit. Si no els entreguen, una comissió judicial podria entrar a casa d'Isabel Muñoz per aconseguir-los, fins i tot amb ajut de la Guàrdia Civil, segons va avisar el jutge.

Aquestes dues obres són només algunes de les peces que van desaparèixer del palauet abans que hi pogués entrar l'Ajuntament. Però la diferència és que aquestes se sap del cert on es troben: són un Goya i un Greco que té la fotògrafa Isabel Muñoz a casa seva. El destí es va descobrir per una situació rocambolesca. El febrer del 2000 aquesta filla de Muñoz Ramonet va denunciar el seu marit pel robatori de dues pintures: 'L'Anunciació', del Greco, i 'L'aparició de la Verge del Pilar', de Goya. La denúncia va donar peu a una investigació i la Guàrdia Civil va recuperar les dues obres a Alacant i els hi va tornar. El jutge reitera en l'última sentència que aquestes peces són propietat de l'Ajuntament.

Una herència disputada

Muñoz Ramonet, mort el 1991, va deixar com a herència al consistori barceloní el Palau del Marquès d'Alella, del carrer Muntaner, i totes les obres d'art que hi havia a l'interior. El març del 2013 el Tribunal Suprem va ratificar l'Ajuntament com a propietari legítim del patrimoni de l'empresari. El 25 juliol del 2013 el consistori barceloní va poder entrar per primera vegada al palauet després de 17 anys de litigi amb les filles i d'impulsar la Fundació Julio Muñoz Ramonet.

El primer inventari el va dur a terme l'empresa Veraicon del 12 de setembre al 10 d'octubre del 2013, i ja hi van detectar greus absències. De 1.364 objectes, només 85 eren valuosos. Com explicava en una entrevista a l'ARA el catedràtic d'història de l'art Bonaventura Bassegoda, que hi va participar, "les filles de Muñoz van contractar una experta nord-americana anomenada Lori Gross perquè vingués a Barcelona i les ajudés a fer una tria de les obres més importants que s'havien d'emportar. Tot i que va fer una bona selecció, no va saber detectar l'estil d'un pintor tan característic com Antoni Viladomat".

El març del 2014 l'Ajuntament va presentar una querella per recuperar 853 obres, entre les quals hi ha pintures de Goya, el Greco, Sorolla, Marià Fortuny, Murillo, Monet, Delacroix i, per exemple, un retaule gòtic. Les filles van negar l'espoli i van interposar una altra querella. La batalla judicial continua. Les filles hauran de declarar com a imputades al mes d'octubre acusades d'apropiació indeguda i estafa processal.