Publicitat
Publicitat

BARCELONA POESIA 2011

El festival Barcelona Poesia 2011 presenta una programació polièdrica i interessant

Versos, sons, música i reflexions sobre el fet poètic

El text de presentació de Barcelona Poesia 2011 està encapçalat per una doble cita. La primera, de Joan Brossa, diu: "Si vols conèixer un home, / dóna-li poder". La segona prové de l' Evangeli segons sant Mateu : "Ningú no pot servir dos senyors". Eduard Escoffet i Martí Sales, assumint la posició de poder de dirigir el festival -per segon any consecutiu: es tracta, més que d'un exercici d'auto- coneixement, de re-coneixement-, i acceptant que els és difícil complaure tothom (al mateix temps que és difícil complaure'ls a si mateixos, que també són "dos senyors") s'han empescat una edició exigent i de convergència harmònica entre clàssics, transgressors, avantguardistes, estafadors i propostes interdisciplinàries. Per si no n'hi hagués prou amb això, han sabut afegir-hi una dosi respectable de reflexió al voltant del fet poètic.

La sessió inaugural de Barcelona Poesia, el recital del Palau de la Música del dimecres 11 de maig, barrejarà peres i pomes -sardines i taurons-, una imatge força acurada de l'eclecticisme de la resta de la setmana: veus consolidades com la de Valentí Puig i Luis Alberto de Cuenca s'alternaran amb l'avantguardisme hermètic de Vicenç Altaió i la força tel·lúrica de Jerome Rothenberg i Núria Martínez Vernis (20.30 h, 6 €).

L'autoritat dels clàssics

A partir de dijous uns quants clàssics vius recitaran a diversos escenaris barcelonins. Serà el cas del diàleg de versos entre Luis García Montero i Joan Margarit: tots dos han estat distingits amb el Premio Nacional de poesia amb dues propostes que busquen la commoció per vies molt diferents, unides per l'amistat personal entre tots dos autors (Ateneu Barcelonès, 15 de maig, 18 h). També el recital de Juan Gelman, premi Cervantes 2007, una veu lírica singular i versàtil nascuda el 1930 a Buenos Aires que no ha descartat l'escriptura puntual de versos compromesos socialment (Teatre Romea, 17 de maig, 19.30 h), o l'inici de la sèrie d'actes que commemoraran el centenari del naixement de Czeslaw Milosz, premi Nobel de literatura del 1980, amb una xerrada a càrrec del poeta Àlex Susanna i l'editor Joan Tarrida (16 de maig, Institut del Teatre, 19 h), que coincideix amb el final d'una altra efemèride, la dels cent anys de la mort de Joan Maragall, que serà homenatjat amb una marató de lectura modernista-panteista (Llibreria Catalònia, 14 de maig, de 10 a 20 h). Potser més que en cap altra edició, el Barcelona Poesia del 2011 ha volgut donar protagonisme a propostes arrelades en el vers però que en la seva escenificació aconsegueixen superar el recital més ortodox, aquell en què el poeta es limita a llegir -de vegades sense gaire fortuna- els seus poemes.

La versatilitat del so

Una de les propostes en què el so es convertirà en un espectacle versàtil i llaminer serà Más triste es robar. Vint anys d'Accidents Polipoètics : el tàndem format per Xavier Theros i Rafael Metlikovez demostrarà la força d'una proposta que, sota una capa de vernís humorístic, amaga una base crítica i contundent (Teatre Lliure, 12 i 15 de maig, 20.30 h). La visita del poeta beat Gary Snyder recuperarà, a partir d'un documental i de la intervenció del mateix Snyder, una de les veus menys evidents d'un fals grup que va eixamplar les fronteres de la poesia i la va popularitzar a partir dels anys 50 dels segle XX (Espai Cultural Caja Madrid, 16 de maig, 19 h).

Una altra trobada prometedora porta per títol 2 x 2 i aplegarà quatre veus joves -Pablo Fidalgo, María Salgado, Maria Cabrera i Jaume C. Pons- amb la missió de construir una intervenció allunyada del model "ara tu, ara jo" (Palau de la Virreina, 14 de maig, 21.30 h).

Notes i versos

Uns quants dels plats forts del festival a companyaran el recitat amb projeccions, música i altres vestits moderns. La presència del guitarrista dels Sonic Youth, Lee Ranaldo, que presentarà el poemari Against Refusing (Palau de la Virreina, 15 de maig, 21.30 h) serà complementada, uns dies més tard, de l'oportunitat única de veure l'espectacle Songs of Exile , en què Diamanda Galás explora les ferides i les cicatrius de l'exiliat a partir de l'obra d'una dotzena d'autors, entre els quals hi ha Celan, Nerval, Pasolini, Adonis i Michaux. El cantautor brasiler Arnaldo Antunes i la performer nord-americana Pamela Z protagonitzaran una sessió a quatre mans a mig camí de la paraula i el ritme (Fundació Joan Miró, 12 de maig, 20 h).

Hi haurà, també, doble ració d'Enric Casasses: per una banda, conduirà una jam poètica amb el grup Gargots (Fantástico Club, 15 de maig, 20.30 h) i serà l'encarregat de posar punt final al festival amb la col·laboració de la Bel Canto Orquestra i els Za! (Plaça del Rei, 17 de maig, 21 h).

Pensar la poesia

A l'apartat més reflexiu del festival trobem la crònica "de la degradació i l'agonia" de la poesia catalana que farà el crític Jordi Galves (17 de maig, Biblioteca de Catalunya, 19 h), la sessió que Carles Hac Mor dedicarà a repassar "mig segle de parracs elogiables" (16 de maig, Biblioteca de Catalunya, 19 h), la presentació i lectura de la poesia de Joan Sales que faran Maria Bohigas i Raimon Casademunt (14 de maig, Biblioteca Jaume Fuster, 19 h) i la jornada que l'Arxiu Històric de Barcelona dedicarà a "examinar l'impacte de la modernització de Barcelona en la p oesia catalana" (17 de maig, de 9 a 14 h).

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT