Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

Lluís Permanyer rescata la vida privada -hàbits i vicis- de l'Eixample barceloní

Viatge a la Barcelona burgesa

Periodista, escriptor i divulgador infatigable de la Barcelona amb pedigrí, Lluís Permanyer ha reprès la tasca arxivística per exhumar fotografies amb un segle d'història o més que va recollir a L'esplendor de la Barcelona burgesa (Angle, 2008). Ara l'objectiu era aconseguir un llibre tan vistós com el predecessor, carregat de fotografies en gran format, que en comptes de mirar cap a les fites arquitectòniques de l'Eixample i els entorns benestants de la burgesia i aristocràcia barcelonina es fixés en la rebotiga: les cases, les aficions, els vicis i les rutines familiars. La vida privada, en definitiva, tan fàcil de relacionar amb la novel·la més popular de J.M. de Sagarra, exploradora d'amants i sordideses nascudes per les fiblades constants -potser inexorables- del sotaventre.

Dividit en quatre seccions, Vides privades de la Barcelona burgesa (Angle, 2011) dedica l'apartat més breu del volum a les pulsions adúlteres dels marits acabalats. Amb l'enderrocament de les muralles i l'expansió que va suposar l'Eixample, els homes van abandonar la monogàmia i es van buscar relacions fixes i continuades amb una segona dona, l'amant, també anomenada querida. "No era una raresa ni fruit d'una desviació eròtica que el marit fes vestir l'amant exactament igual que la dona; al cap i a la fi la seva aparença no resultava tan diferent -explica Permanyer al llibre-. I és gairebé ociós afegir-hi que el perfum usat era, naturalment, el mateix. Aquest comportament no deixava de ser una confirmació que era el tipus de dona que l'atreia, només amb la diferència que al llit l'amant complia en tot allò que li havia negat la dona".

La senyora, que tard o d'hora acabava sabent que el seu marit li feia el salt, acostumava a resignar-se, això "sempre que el marit la respectés", recorda Permanyer. Això volia dir, en la majoria dels casos, que l'home "no deixés de donar-li tot el que ella demanava". El confort passava per davant de la dignitat.

Expert caçador d'anècdotes, Permanyer recorda, per mitjà de la narració del fotògraf Francesc Català Roca, que a sota d'un dels cartells de Goñi per a la UGT i el PSU en què un soldat interpel·lava el passant i li preguntava "I tu? Què has fet per la victòria?", algú hi havia escrit: "Jo li he posat un piset al carrer Aribau".

La burgesia, pionera

Els draps bruts no són l'únic interès de Permanyer, que enllustra l'obra de l'alta burgesia, "primers colonitzadors" de l'Eixample i "protomàrtirs". L'aposta per la nova Barcelona, la que va planificar l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà, va ser una empresa de gran envergadura que encara avui "és descoberta i admirada pels estrangers que ens visiten -argumenta Permanyer-. Es queden astorats en assabentar-se que la magna colonització i magnificència de l'Eixample només cal atribuir-la a l'esforç i al dinamisme de la societat civil barcelonina, en gran part abanderada per la burgesia".

Partint d'aquesta premissa elogiosa, Vides privades de la Barcelona burgesa s'endinsa en les llars fastuoses dels Casas, els Maragall, els Amatller i els comtes d'Egara. "Les classes dominants han estat molt geloses de mantenir l'espai íntim -diu Permanyer-. Com més amunt es puja en la situació social, més aïllades es troben". Quan l'Eixample va estar prou poblat, aristòcrates i burgesos es van enfilar cap a Pedralbes i el Tibidabo.

Criatures i aficions

A més de fer créixer les rendes familiars, el bon burgès s'havia de multiplicar per assegurar continuïtat a la nissaga. La secció Festes familiars recull un nombre important d'imatges en què mares i pares llueixen criatura. Entre les fotos veiem els divuit nens del doctor Salvador Andreu carregant palmes i palmons, els cinc germans de la família Sagué fent rotllana (a la manera del sardanista hieràtic) o els Almirall, presumint de tricicles i bicicletes.

Els vestits de comunió comparteixen protagonisme amb les jornades d'estiueig rural i de platja. La festa de la posada de llarg, "crucial per a les noies", remarca Permanyer, suposa l'anunci públic que "ja estan en edat casadora". El lector assisteix a uns quants casaments benestants i fins i tot contempla alguna esquela esponerosa. "Morir-se de portada sencera es va convertir en un signe de prestigi", explica l'autor del llibre. El tercer apartat de Vides privades de la Barcelona burgesa detalla com s'entretenia la classe alta de portes enfora. Llegir llibres, pintar quadres, cosir i jugar a croquet conviuen amb activitats més extravagants, com jugar al primitivisme -Ninus Baladía transformant-se en criatura bàquica a la muntanya d'Argentona- o col·leccionar animals tan exòtics com el guepard, afició de l'oftalmòleg Ignasi Barraquer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT