Publicitat
Publicitat

Jordi Savall explora les tradicions musicals d'Escòcia i Irlanda

Viatge emocionant al cor de la viola cèltica

La curiositat musical de Jordi Savall no té límits. Ha explorat territoris musicals diversos i antigues tradicions fent créixer, com ningú no havia fet abans, el repertori de la viola de gamba. En aquesta tasca, adquireix molta importància la seva passió per la pràctica de la improvisació i la recerca d'antigues cultures musicals que conserven viva l'emoció del passat. Savall concep la música com a expressió de sentiments, com a mirall vital de la identitat cultural dels pobles. Ara ha centrat la seva mirada en la tradició de la viola cèltica, en les arrels que nodreixen des de fa segles la identitat musical d'Escòcia i d'Irlanda. Després de consagrar dos extraordinaris discos a la viola cèltica, editats en el seu propi segell, AliaVox, ha presentat aquest ric i sorprenent repertori a Barcelona en un concert de la temporada El So Original: Espais de la Memòria, organitzada per L'Auditori en un espai singular, la sala Marquès de Comillas de les Drassanes Reials.

Com els llegendaris exploradors, Savall sol viatjar acompanyat pels millors guies, i en aquesta ocasió ha comptat amb la impagable complicitat de dos músics que coneixen a fons la tradició cèltica, el virtuós de l'arpa irlandesa Andrew Lawrence-King, que també va tocar d'una manera admirable el psalteri en el concert, i el percussionista Frank McGuire, mestre del bodhram (tambor irlandès). Al seu costat, Savall va alternar amb destresa una viola soprano de Nicolas Chappuy (París, 1750) i una viola baixa de Barak Norman (Londres, 1697). Les cares de sorpresa i d'admiració del públic en descobrir una música tan bonica, vital i comunicativa certifiquen l'encert de la seva nova proposta.

La tradició de la viola cèltica ens parla de la vida quotidiana de la gent, de les seves emocions, els seus laments, les seves queixes i les seves alegries. Dins de l'apassionant món de les tradicions musicals que es conserven des de fa segles per transmissió oral, la música cèltica preserva una identitat forta i ben definida, capaç de sobreviure a segles i segles d'una persecució implacable.

Sabíem que Savall és una referència en la interpretació del repertori britànic per a viola sola o per a consort de violes, que coneix com pocs els tresors de les músiques d'autors anònims elisabetians. Però el que ara ens descobreix l'infatigable violagambista català és un altre món sonor, un ric patrimoni de melodies, danses i laments que nodreixen la tradició musical popular escocesa i irlandesa. Música de poderós encant, animada per una força rítmica, un caràcter dansable, una expressivitat sincera i directa que arriba al públic amb imparable poder comunicatiu. Tot un tresor que val la pena descobrir.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT