The Baseballs "Volíem arrossegar gent jove als clubs de rock"

Després de debutar en directe a Barcelona ara fa un any, defensant el debut Strike! (2009, reeditat el 2010), The Baseballs presenten el segon treball, Strings 'n' stripes (2011) avui a Razzmatazz 2 amb totes les entrades venudes. Basti Raetzel revela el secret del seu èxit.

Com va sorgir la idea del grup?

Volíem arrossegar la gent jove cap als clubs de rock, perquè ens trobàvem que quan anàvem a un concert sempre érem els més joves. Així que se'ns va ocórrer la idea d'agafar cançons actuals que tothom conegués de la ràdio i convertir-les en rock.

Heu aconseguit el vostre objectiu?

Estem molt contents, sobretot quan algú ens demana per Facebook que li recomanem discos de rock.

Qui us ha influït més?

Per a tots tres tot va començar amb Elvis, esclar. Si se l'anomena el rei del rock és per alguna cosa. Però també han estat molt influents Jerry Lee Lewis i Little Richard, i també grups vocals dels seixanta com The Temptations i The Beach Boys. A Strike! hi havia més cançons de rock dels 50, d'estil rockabilly , mentre que aquest és més pròxim als grups vocals.

El nou disc inclou una cançó original. En fareu més?

N'estem molt contents, així que n'hi haurà més. A la gira en fem una altra. Suposo que en el futur combinarem les dues coses, però no crec que deixem de fer versions, perquè és part de l'essència del grup i és el que la gent espera de nosaltres.

Què ha de tenir una cançó perquè decidiu versionar-la?

És una cosa força atzarosa, com un amor a primera vista.