BARCELONA.Un any després de presentar el Manifest de Girona , un decàleg sobre els drets lingüístics, el PEN Català ultima un document sobre les agressions que la llengua catalana rep en diversos àmbits. Carme Arenas i Josep-Maria Terricabras, presidenta del PEN Català i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, respectivament, van fer pública aquest març la denúncia, que aquests dies es debat durant la Trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics, coincidint amb el norantè aniversari de l'associació.
"Últimament la llengua catalana ha sofert agressions en camps molt importants -recordava ahir Terricabras-. No només a l'escola, també en la funció pública i en la nomenclatura de carrers i places". Al text del mes de març s'hi podia llegir: "L'àrea lingüística catalana -de més de deu milions de ciutadans- està vivint des de fa temps, i amb diferents matisos segons el territori, un autèntic genocidi lingüístic, emparat en una legalitat que esclafa la diversitat i imposa una falsa unitat espanyola".
El perill de la llengua única
"En nom d'un bilingüisme teòric, hi ha el perill d'afavorir una única llengua -va afegir Terricabras durant la roda de premsa a l'Ateneu Barcelonès-. Quan les coses funcionen, i l'ensenyament funciona, posar-hi dificultats com està començant a passar ara és un impediment". El document que surti de la Trobada del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics serà presentat a l'assemblea general del PEN internacional del setembre, que es farà a Corea del Sud. En cas que s'aprovés podria arribar fins a l'ONU. Així, el màxim organisme internacional començaria a "investigar les vulneracions dels drets humans fonamentals denunciats" i podria "actuar en conseqüència".
