CINEMA
Cultura 09/12/2011

Els àliens ataquen el barri

I si en lloc de Nova York els alienígenes envaïssin el sud de Londres? Joe Cornish injecta realisme social i sentit de l'humor a una cinta de cinema fantàstic que podria ser el germà gamberro de 'Super 8'.

Xavi Serra
3 min
Els àliens ataquen el barri

BARCELONA.En la història recent del Festival de Sitges és difícil trobar un títol que, sense obtenir el premi a la millor pel·lícula, hagi sortit tan reforçat del certamen. Attack the block va guanyar el premi especial del jurat, de la crítica i del públic. La pel·lícula, l'estrena més esperada d'aquesta setmana, aixeca una estranya unanimitat entre instàncies que no acostumen a estar mai d'acord.

Attack the blockés una versió urbana, aïrada i amb molt sentit de l'humor del cinema fantàstic dels 80 -el mateix que J.J. Abrams homenatja a la recent Super 8-, ambientada en un suburbi de Londres i protagonitzada per uns adolescents que, en l'improbable cas de creuar-se amb un d'Els goonies o l'Elliot d'E.T., probablement li prendrien la cartera i a continuació es fumarien uns porros. Quan una criatura alienígena transportada en un meteorit cau al mig del seu barri, doncs, no surten disparats a explicar-ho a les mares: s'hi enfronten i la maten a garrotades, sense contemplacions. Per desgràcia, l'alienígena en qüestió no viatja sol, i els seus congèneres faran que els protagonistes del film passin una nit ben moguda.

Fent honor a la tradició d'arrelament amb la realitat del cinema anglès, la pel·lícula introdueix en el relat fantàstic un discurs crític sobre la exclusió social dels protagonistes, marginats d'extraradi, i dispara trets contra la hipocresia i els prejudicis de classe del Regne Unit. Sense oblidar en cap moment la seva condició d'entreteniment, de film d'acció vibrant i robusta. Attack the block recupera, d'alguna manera, la tradició de cinema de gènere anglès, una mica abandonada en els últims anys.

Spielberg dóna l'OK

Amb un càsting majoritàriament d'actors adolescents semi-professionals, l'estrella de la pel·lícula és Joe Cornish, un comediant televisiu gairebé sense currículum cinematogràfic que debuta a la direcció amb Attack the block. Amic íntim d'Edgar Wright, el director de la comèdia de culte Zombies party, Cornish i ell van ser els guionistes anglesos -juntament amb Stephen Moffat- que Steven Spielberg i Peter Jackson van escollir per adaptar els còmics d'Hergè a Les aventures de Tintín i el secret de l'unicorn. Cornish va arribar al projecte de la mà d'Edgar Wright, a qui Peter Jackson va fitxar quan Moffat va deixar el projecte per fer-se càrrec de la sèrie televisiva Doctor Who. "Stephen Moffat ja havia fet la part més difícil del guió, en termes d'estructura i història", explica Cornish. "Així que, en realitat, va ser molt fàcil: quan trobàvem alguna dificultat, tot el que havíem de fer era tornar als còmics per solucionar-ho. Els personatges són tan meravellosos, i el seu món tan ric i detallat, que la nostra única comesa era assegurar-nos que tot funcionés bé a la gran pantalla".

Cornish, per a qui treballar amb Spielberg era un somni, confessa que no es va poder estar de mostrar la seva pel·lícula al director d'E.T., i que aquest va assegurar que li havia encantat. "Per si de cas, però, vaig canviar ràpidament de tema, abans que pogués sortir qualsevol mena de crítica", diu Cornish.

Nova comèdia anglesa

Joe Cornish forma part d'una nova onada de directors anglesos sorgits de l'àmbit de la comèdia televisiva britànica. Entre ells hi ha Edgar Wrigh, que abans de Zombies party havia dirigit la sèrie Spaced, però també autors com Armando Ianucci (In the loop), Chris Morris (Four Lions) i Ben Wheatley (Kill list). La comèdia televisiva és el nou camp de pràctiques dels cineastes britànics? "Al Regne Unit la comèdia és una via d'entrada sempre oberta, perquè és un gènere molt còmode per posar a prova la gent: si ets divertit o no és una cosa que es veu de seguida", assenyala Cornish, que va dirigir i protagonitzar la sèrie d'esquetxos Adam and Joe abans de dirigir Attack the block. "Les televisions sempre busquen nou talent en el camp de la comèdia. Si vols ser un director dramàtic, t'has d'obrir camí treballant en culebrons i similars, però si fas comèdia ho tens més fàcil: no cal tècnica o capacitat d'anàlisi, només cal ser graciós", conclou.

stats