Publicitat
Publicitat

MÚSICA

La cantant alemanya defensa 'L'últim tango a Berlín' avui al Palau de la Música

Una altra nit de cabaret íntim amb Ute Lemper

El cabaret d'Ute Lemper arriba avui al Palau de la Música amb un format íntim. El repertori de l'espectacle L'últim tango a Berlín inclou cançons de Kurt Weill, Jacques Brel i Astor Piazzolla.

Fa més d'una dècada que viu a Nova York, però la cantant alemanya Ute Lemper (Münster, 1963) continua associada al cabaret berlinès. La seva veu és la de la ciutat de Kurt Weill i Bertolt Brecht, que és més un esperit que una referència física. Com diria un aficionat perico, és la força d'un sentiment. Aquest esperit és el que infecta el repertori de L'últim tango a Berlín , un espectacle que Lemper interpreta des de l'any 2009 i que avui defensa al Palau de la Música, dins de la programació del Banc Sabadell Festival del Mil·lenni. I ho farà amb un format íntim, acompanyada de Vana Gierig (piano) i Marcelo Nisinman (bandoneó).

"L'espectacle és un viatge poètic d'anada i tornada a Berlín que passa per Nova York, París i Buenos Aires, amb un repertori que parteix de Weill i Brecht i que incorpora peces de Jacques Brel, Édith Piaf i Astor Piazolla", explica Lemper per telèfon des de la seva residència a Nova York.

El tango del títol fa referència a un estat d'ànim més que a un estil, tot i l'estreta relació que Lemper ha establert amb el tango des que va engegar un projecte amb els músics de l'Astor Piazzolla Sextet.

L'admiració que Lemper sent per Piazzolla ve de lluny, però van haver de passar uns anys abans que la cantant alemanya s'atrevís a cantar en castellà i amb accent de Buenos Aires. "La música de Piazzolla m'agrada molt perquè està oberta a altres estils, com el jazz o la cançó francesa; ell sempre va reconèixer la influència del jazz de Miles Davis i la chanson de Léo Ferré", diu Lemper. Per això no és estrany que el repertori de L'últim tango a Berlín aplegui clàssics de Weill-Brecht i peces de Piazzolla com Yo soy María , Chiquilín de Bachín , Pájaros perdido s i Balada para un loco . I a més a més, cançons de Brel i Piaf. "Hi ha una connexió entre totes les composicions de l'espectacle -explica Lemper-. Comparteixen la nocturnitat, l'expressionisme, l'aire existencialista, la corrupció de les grans ciutats. És el lligam que uneix Brecht amb Piazzolla".

La cantant poliglota

En directe, Lemper, que l'any 2010 va estar a punt de participar en un homenatge a Lluís Llach al Festival de la Porta Ferrada que finalment es va haver de cancel·lar, fusiona la tradició de la cançó europea amb la sonoritat del bandoneó, com de fet ja va fer a Lost tango , el projecte amb el Piazzolla Sextet en el qual participa Marcelo Nisinman i que enguany es podrà veure a la Xina i Corea del Sud. I com allà, també a L'últim tango a Berlín hi ha cançons cantades en castellà, una llengua que Lemper ha afegit a un repertori en alemany, francès i anglès.

Pel que fa al cinema, la cantant alemanya no té intenció de reprendre la seva faceta com a actriu. "Amb els fills cada vegada em resulta més difícil organitzar-me, perquè ja estic prou ocupada amb la meva carrera musical", diu Lemper.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT