Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL

El llibre 'Música pels ulls' recull la mirada del fotògraf Francesc Fàbregas

20 anys de música fotografiada

Francesc Fàbregas aplega al llibre Música pels ulls. Barcelona 1974-1994, algunes de les seves fotografies musicals. Per davant de la seva càmera han passat des dels herois de la cançó fins a Bruce Springsteen.

El 21 d'abril del 1981, Francesc Fàbregas (Sant Just Desvern, 1950) es devia sentir com un privilegiat. "La discogràfica CBS em va encarregar cobrir el primer concert de Bruce Springsteen a Barcelona, al Palau d'Esports. Era l'únic fotògraf!", explica Fàbregas. Dues de les fotos que va disparar aquella nit formen part del llibre Música pels ulls. Barcelona 1974-1994 , editat per l'Ajuntament de Barcelona.

L'any 1981 Fàbregas ja era un dels fotògrafs de referència del periodisme musical català. Havia documentat el recital de Raimon del 30 d'octubre del 1975. La seva càmera havia acompanyat els millors moments del Festival Canet Rock i de les aventures de Pau Riba i Sisa, i havia fixat per a la posteritat els concerts a Barcelona de Queen, Lou Reed, Bob Marley, The Police, Mike Oldfield, AC/DC... I això que diu que "els concerts grans" no li han agradat mai.

De Mick Jagger a Desechables

El llibre, estructurat en blocs temàtics, mostra totes les facetes de Fàbregas com a fotògraf musical. Hi ha instantànies de concerts en grans espais i en petits locals com la sala Zeleste del carrer Argenteria, retrats fets en estudi i captures de camerino. Hi surten estrelles del rock com Mick Jagger i del jazz com Miles Davis, herois de la cançó com Lluís Llach i de l'ona laietana com Toti Soler, i grups de punk com Desechables. Gairebé tot el que passava pels escenaris de Barcelona entre 1974 i 1994 hi és representat. Unes fotos són en color, altres en blanc i negre -"en els concerts de jazz ni em preocupava de dur rodets de color", diu Fàbregas-, i en totes hi ha una manera de fer sense artificis ni angles impossibles, però "molt pensada", com havia de ser en l'època de la fotografia analògica.

"Sempre he buscat capturar l'expressió del músic. Per mi la mirada és molt important", explica mentre revisa un primer pla de Loquillo amb les pupil·les disparades cap a l'infinit. Una de les fotografies més significatives del llibre és un retrat d'Ovidi Montllor a Sant Just Desvern del 1974, quan Fàbregas "encara era un amateur". Aquella imatge, "un negatiu 6x6" que ha pogut restaurar, va ser fonamental perquè comencés a col·laborar a la revista Vibraciones , que dirigia Àngel Casas. Als anys 80 van venir els temps de Rock Espezial i Rockdelux , que va compaginar amb els seus primers treballs per a TV3. Als 90 aquest admirador de Neil Young i Brian Wilson, va arraconar la fotografia musical, si més no professionalment, però va mantenir la seva passió per la música. Parla amb propietat de Wilco i Fleet Foxes, i avisa que no ha deixat la fotografia musical, i que ja té una bona col·lecció d'imatges de nous grups. Per a un nou llibre?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT