Publicitat
Publicitat

ESTRENA DE LA SETMANA

Mel Gibson intenta salvar el tercer film de l'actriu d''El silenci dels anyells'

El castor de Jodie Foster no mossega

Jodie Foster i Mel Gibson van treballar junts per primer cop a Maverick , l'any 1994. Ella duia un parell de plomes al pentinat, i ell feia anar la baralla de cartes amb una destresa admirable. Ara, Foster i Gibson s'han retrobat a la gran pantalla a El castor : Ella, com a actriu i directora; ell, com a actor principal. Aquesta vegada, Gibson ho ha tingut difícil per fer un repòquer, perquè duu la mà esquerra permanentment coberta amb un putxinel·li amb forma de castor. Interpreta un pare de família deprimit i desautoritzat, a qui no se li acut altra cosa que comunicar-se amb el món a través d'un titella. És molt difícil empescar-se-les per treure's un as de la màniga amb un braç permanentment enguantat.

Mel Gibson se les ha tingut amb l'opinió pública en més d'una ocasió, i la seva reputació deu ser de les més desgastades d'Amèrica. Els diaris i revistes han vessat tinta a doll per informar dels seus atacs masclistes, del seu antisemitisme manifest i del seu fanatisme religiós. Però Jodie Foster sempre li ha donat suport. "Jo no sóc qui per justificar la seva actitud", deia Foster durant la seva visita a Canes. "En Mel és un dels actors més estimats de Hollywood, i com a amic és un home lleial, fidel i molt generós. Puc estar hores al telèfon parlant-li de la meva vida personal", va afegir.

A dir veritat, per estrany que pugui semblar, Mel Gibson salva la pel·lícula. "Li vaig donar algunes directrius, però la interpretació és totalment seva", confessava Foster amb cara de fatiga. De seguida va comprendre que el seu paper havia d'estar molt lligat a la realitat, i que no podia jugar-se-la fent gags de comèdia barata a l'espectador. Si en Mel no hagués agafat el paper, la pel·lícul hauria pres un camí totalment diferent".

L'absurd convertit en normal

Molts psicopedagogs tracten la timidesa dels nens petits fent-los parlar a través d'un peluix. Però ningú receptaria una teràpia com aquesta a un adult si no és que volgués acabar d'ensorrar-lo. La situació que planteja Foster a El castor és curiosa i extravagant en tots els sentits. Tanmateix, ha preferit endur-se-la cap al melodrama familiar convencional en comptes d'acceptar que és una història sonada i mirar de treure'n tot el seu suc. El resultat s'esgota fins i tot abans de començar a córrer.

El dia que prendre el te amb el Barretaire d' Alícia al país de les meravelles sigui com fer sobretaula un diumenge al vespre, podem donar-nos tots per perduts. A El castor , Gibson es dedica a fer de ventríloc les 24 hores del dia, ja sigui a la feina, a casa o al supermercat. Un personatge així podria estar enfilat dalt d'un arbre al costat del Gat de Cheshire. Però Jodie Foster s'estima més portar-lo a un suburb nord-americà i tallar-li les ales. Als Estats Units ha estat un fracàs amb majúscules, i molts li auguren la mateixa sort a Europa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT