El cinema aborda el drama de la corrupció urbanística
El boom urbanístic espanyol arriba a la ficció. Els actors d'Aquí no hay quién viva són ara una parella víctima de l'especulació a 5 metros cuadrados, la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Màlaga.
Barcelona.Mig segle després d'El verdugo i El pisito, el problema de l'habitatge continua sent un maldecap per a la societat i font d'inspiració del cinema espanyol. Avui s'estrena 5 metros cuadrados, la crònica del viacrucis d'una parella -interpretada per Fernando Tejero i Malena Alterio, que repeteixen la societat televisiva d'Aquí no hay quien viva- que, després de comprar un pis sobre plànols, veuen com les obres s'aturen indefinidament i els diners invertits desapareixen, cosa que fa miques l'esperança d'un futur plegats.
5 metros cuadrados va ser la pel·lícula guanyadora en l'últim Festival de Màlaga, on va convèncer el jurat fins al punt d'endur-se els premis de les categories de millor pel·lícula, millor guió, millor actor principal i de repartiment i el premi de la crítica. Una mirada fosca als anònims damnificats dels excessos del mercat immobiliari amb un començament de comèdia negra que deriva progressivament cap al drama i la tragèdia contemporània.
"És una mirada a un moment que ens ha tocat viure -assegura Max Lemcke, director de la pel·lícula-. I tot i que no està basada en fets reals, tots sabem el que ha passat durant aquests anys". No és la primera vegada que el director madrileny s'enfronta a un tema d'actualitat: en la seva última pel·lícula, Casual day, ja espremia el suc tragicòmic de la pràctica que fomenta les relacions personals entre treballadors per trencar la rutina laboral un dia al mes.
A 5 metros cuadrados destaca sobretot el canvi de registre de Fernando Tejero que, sense perdre l'estampa que el caracteritza, compon un personatge fosc i desesperat, immers en una espiral de desgràcies que l'abocarà a un final en què l'únic camí que li queda és el de la venjança. "És un heroi anònim que ens representa a tots", diu Lemcke. Humiliant els poderosos fa possible una espècie de redempció col·lectiva que ens allibera, però a canvi d'un preu molt alt.
Un tema que fascina
La pel·lícula de Lemcke no és l'única que escenifica la connivència entre promotors i polítics a la costa valenciana. Crematorio, una sèrie produïda per Canal Plus a partir de la novel·la de Rafael Chirbes, també se situa en aquest paradís de l'atemptat mediambiental. És protagonitzada per un constructor corrupte que mou els fils del poder en una ciutat costera. La sèrie, una temptativa de replicar els models nord-americans de televisió de qualitat, s'ha endut el premi Ondas a la millor ficció espanyola i el reconeixement del Festival de Televisió de Vitòria com a millor sèrie de l'any.
I, en un registre molt diferent, la cineasta Mercedes Álvarez estrena aquesta setmana a l'Alternativa (i el 24 de novembre als cinemes) Mercados de futuro. El documental reflexiona sobre com la febre urbanística ha transformat les ciutats i explora, a través de l'entorn virtual del pavelló d'una fira immobiliària, com l'espai que construïm expressa el que som. El nou llarg de la directora d'El cielo gira -i muntadora de José Luis Guerin a En construcción- s'afegeix a Crematorio i 5 metros cuadrados per constatar que el miracle urbanístic espanyol és un tema que preocupa i fascina.
