TECNOLOGIES
Cultura 13/04/2014

La cultura, a punt per al salt digital?

El sector és lent a implementar tecnologies i apps que podrien revolucionar el consum cultural

Sílvia Marimon
5 min

BarcelonaVíctor Velasco i Núria Muntaner es van llançar fa sis anys a l’aventura d’acostar la música indie als més petits amb Minimúsica. Amb el mateix esperit aventurer, aquest febrer van voler fer una immersió en el món de les apps i van crear Toc and Roll. Amb dos mesos de vida, ja ha tingut 40.000 descàrregues i han rebut bones crítiques dels Estats Units, Anglaterra i Suècia. “De fet, el país on ha tingut més èxit no és pas Espanya, sinó que encapçalen el rànquing Mèxic i els Estats Units”, explica Muntaner. “Per a nosaltres tot és molt nou, hem arribat arreu del món a través d’aquesta app i, venint d’un negoci tan ruïnós com el discogràfic, és emocionant tenir beneficis”.

De moment, ja han recuperat la inversió que van fer de 15.000 euros. Muntaner creu que part del triomf és que hi ha poques aplicacions al mercat com Toc and Roll. Amb aquesta eina els més petits poden donar via lliure al seu esperit creatiu: tenen a la seva disposició una banda de deu instruments i la seva pròpia veu, poden combinar més 10.000 sons i controlar fins i tot la velocitat de la cançó.

Toc and Roll és tan sols un exemple de la vitalitat d’una indústria incipient: la del sector cultural digital. El director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas, opina que es tracta d’un sector en auge: “És un sector altament actiu i dinàmic, acostumen a ser microempreses de no més de tres treballadors i molt creatives”.

Massa empreses i poc benefici

Fa un parell de setmanes la conselleria de Cultura va llançar un pla de cultura digital que té un doble objectiu: ajudar amb crèdit i subvencions les empreses nadiues digitals a tirar endavant els seus projectes i convèncer les tradicionals perquè es beneficiïn dels avantatges de les noves tecnologies. Però queda molt camí per recórrer: “La majoria dels que es dediquen a fer apps no s’hi guanyen la vida. En aquests moments hi ha massa empreses, més de les que poden sobreviure. Si no és un joc destinat al mercat americà, dóna poc benefici”, explica el president de Catalunya Apps, Pau Font.

Font creu que el sector cultural tampoc aprofita tot el que li pot aportar el món de les apps: “No ho utilitzen per incrementar el negoci, sinó més aviat com a eina de màrqueting. Ho fan servir com si fos una web, i això no aporta cap tipus de valor”. Però hi ha excepcions. Ubicuo Studio és una petita empresa de la Bisbal d’Empordà que va néixer com a editorial. Quan fa un parell d’anys va decidir llançar-se al món dels e-books no volia fer simples PDF, sinó crear experiències interactives. Un dels primers fruits va ser un llibre de poesia il·lustrada, en cinc idiomes, d’un poeta emergent, Jaume C. Pons Alorda. Era arriscat, però en van sortir airosos, i Ubicuo ha decidit ampliar el seu petit negoci i incorporar-hi les apps.

La cara B de la cultura

Un dels seus últims projectes és el videojoc de La Pegatina. Ara en preparen un altre: una app que ha de servir per conèixer la cara B de la cultura. “Hi haurà dues opcions, una descàrrega gratuïta amb informació addicional sobre un film, una obra de teatre o un grup de música, i una altra de pagament. En aquest cas, l’entrada al concert, al cinema o al teatre podrà dur un codi, i amb aquest codi es podrà accedir a rareses o peculiaritats de l’espectacle que siguin desconegudes”, explica Emma Llensa, cofundadora d’Ubicuo.

Si el món cultural és lent a utilitzar l’univers de les apps, no ho és tant el que s’adreça als infants: “En el món educatiu sí que s’estan fent coses molt potents i interessants, i també en els videojocs”, assegura Font. De les 161 empreses del sector cultural digital que hi havia el 2012, 74 es dedicaven al món dels videojocs. Stubies, de Creatiu Lab -una petita empresa creada per un programador i un arquitecte-, va triomfar al cap de poques hores d’entrar a l’App Store i va liderar els rànquings en països com el Regne Unit, Suïssa, França i Itàlia. “El difícil, però, és mantenir-se”, explica la portaveu d’aquesta microempresa, Leonor Bahrle. Novorama Tecnhlology és una altra empresa catalana que ha triomfat amb els Invizimals. Va començar com un joc de realitat augmentada per a PSP i ara hi ha Invizimals als cromos i a les sèries de televisió.

Però el món de les apps i la realitat augmentada també pot canviar l’experiència de l’espectador. Amb el visor Oculus VR, que fa poques setmanes va comprar Facebook, es pot experimentar què és estar dins d’una pel·lícula. El 24 de març el compositor i productor japonès Yoshiki va fer un concert en què, musicalment parlant, s’enfrontava al seu propi holograma. El públic fins i tot pot integrar-se a una orquestra simfònica.

Les noves tecnologies també ja fa temps que pugen a l’escenari. Amb la Caputxeta Galàctica, la companyia Insectotròpics combinava vídeo, pintura, música i teatre. I la ballarina Blanca Li, a l’espectacle Robot (que es va poder veure a Terrassa), fa pujar a l’escenari cinc androides i vuit robots.

Una nova biblioteca digital i pública

La xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya llançarà abans de l’estiu un nova biblioteca digital: els usuaris es podran baixar de manera gratuïta i legal entre 3.000 i 4.000 títols. “Molts seran novetats editorials”, explica la directora del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carme Fenoll. “Oferirem canals legals de descàrrega digital de llibres i d’audiovisuals. De la mateixa manera que en el seu moment es va introduir el préstec de CDs i DVDs, ara també s’estan estudiant les fórmules en el món digital; em sembla que el préstec digital farà una bona tasca pedagògica antipirateria i obrirà mercat. A més, les biblioteques no poden ser alienes als canvis de la seva societat”, afegeix Fenoll.

Turisme històric i insòlit

El col·lectiu Turisme Tàctic va llançar el 2009 una app que convidava a recórrer Barcelona resseguint la ruta anarquista. Amb entrevistes, documents audiovisuals i gràfics es pot conèixer què va succeir a cada plaça, cantonada i cafè. Un altre insòlit recorregut turístic pel Raval consisteix a passejar seguint la història d’una parella. Home i dona expliquen de manera absolutament diferent on van creuar mirades per primera vegada o on es van fer el primer petó. Una altra creació, aquesta amb participació pública, és la Ruta de la Infàmia-MMS. Qui vulgui pot enviar vídeos amb aquells espais que consideri aberrants, com el nom d’un carrer que recordi un personatge de passat dubtós o un desastre urbanístic.

Puzles virtuals i viatgers

Més de 70.000 nens juguen amb els Monsters Band. L’empresa que ha creat aquesta aplicació té un únic treballador: Jordi Manuel Monterde. “Vaig començar fent un projecte per al Barça. No va prosperar, però vaig tirar endavant el projecte, a Apple li va agradar i el va promocionar”, resumeix Monterde. Al desembre va treure al mercat Món de Puzles, disponible en 13 idiomes i en què els nens viatgen al voltant del món i han de resoldre 12 puzles. Monterde, però, diu que no pot viure de les seves creacions: “Ho he de combinar amb els encàrrecs d’altres empreses. El món de les aplicacions és molt competitiu, cada dia en surten milers, i n’hi ha que disposen de molts diners per a les campanyes de màrqueting”, explica. Ell, però, pensa continuar: “Això és vocacional”, conclou.

stats