Publicitat
Publicitat

La Mostra de Venècia estrena el documental sobre els 25 anys del disc 'Bad'

La carta d'amor de Spike Lee a Michael Jackson

La presentació del documental Bad 25 a la Mostra de Venècia no podria haver trobat una data més oportuna: ahir es van complir exactament 25 anys de la publicació del disc Bad , amb què Michael Jackson va reeditar l'èxit aconseguit amb Thriller (1982), el seu treball més emblemàtic. En la roda de premsa del film, Spike Lee va ser prou explícit respecte a l'esperit del seu documental: " Bad 25 és una carta d'amor a Michael Jackson". I així, al marge de tota perspectiva crítica, el film s'erigeix en un panegíric sobre la dimensió mitològica de la figura del Rei del Pop.

Lee, vestit amb una samarreta estampada amb la portada del disc Bad , va admetre que "de petit somniava ser com el Michael" i va explicar que la raó que el va impulsar a fer Bad 25 va ser "l'interès de la companyia Sony per fer un documental centrat en la música del Michael, el seu geni, el seu talent creatiu".

Bad 25 aplega una llarga llista de noms il·lustres del món de la música que dediquen a Jackson infinitat d'elogis i superlatius. Kanye West explica la influència que encara té Bad en les seves tries de vestuari; Sheryl Crow descriu l'exotisme i l'erotisme dels seus duets amb Jackson durant la gira del disc, i Mariah Carey admet que, de joveneta, li agradava vestir-se com la protagonista del videoclip de The way you make me feel . Se sumen a la festa gent com Chris Brown i un inesperat Justin Bieber, que ratifiquen l'aura de publireportatge que envolta Bad 25 .

La grandesa del Rei del Pop

Malgrat tot, al documental de Lee no hi falten elements d'interès. "Gràcies al suport de l'entorn de Jackson, vaig poder tenir accés a tot el seu material de treball -explica Lee-, i hi vaig trobar un paper manuscrit que deia que estudiava els grans per ser-ho encara més". Seguint aquest lema, alguns dels millors moments de Bad 25 connecten l'obra de Jackson amb la de grans referents de la música i la dansa com Stevie Wonder, Vincente Minelli i Fred Astaire.

Bad 25 també s'interessa per la confecció dels videoclips de Jackson. Martin Scorsese, el director del clip per a la cançó Bad , relata la consternació que va mostrar Jackson davant la pobresa del Nova York més marginal; mentre que el novel·lista Richard Price, autor del guió del mateix videoclip, reconeix els seus problemes a l'hora de fer confluir retrat social i fantasia coreografiada en una mateixa obra: una de les poques referències que fa el film a la naturalesa contradictòria de Jackson. Lluny de l'inconformisme que va donar peu a les seves millors pel·lícules ( Do the right thing , L'última hora ) Spike Lee -que ahir va rebre el premi Glory to the Filmmaker al conjunt de la seva carrera- converteix Bad 25 en una obra reverencial que es conforma a alimentar un mite potser no tan inqüestionable.

Bahrani i Seidl: drama i fe

Pel que fa a la lluita pel Lleó d'Or -que tothom espera que avui s'animi amb la projecció de The master , de Paul Thomas Anderson-, sembla ben situada dins els marges del gènere dramàtic. Rahmin Bahrani, director nord-americà de pares iranians, va presentar la irregular At any price , en què s'allunya del minimalisme que havia marcat la seva obra prèvia i abraça el drama moral amb rerefons social. Ambientada al competitiu món dels grans agricultors d'Iowa, a l'Amèrica del Nord profunda, la pel·lícula funciona millor sobre el paper, com una paràbola sobre els mals del capitalisme més ferotge, que sobre la pantalla, com un tou drama paternofilial que a estones resulta un pèl caricaturesc.

L'austríac Ulrich Seidl, impassible observador de les misèries humanes del seu país, va incomodar i agitar la consciència dels espectadors amb la segona part de la trilogia Paradise . Mentre la primera part, la magnífica Liebe (Amor) presentada a Canes, seguia una dona que practicava turisme sexual a l'Àfrica, la interessant Glaube (Fe) explica la tragicomèdia matrimonial que protagonitzen una fervent seguidora dels manaments cristians -fanàtica de l'autoflagel·lació i de Joseph Ratzinger- i un musulmà paraplègic.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT