L'assaig obert dels Manel va reunir ahir més de 500 persones a la sala Salamadra de l'Hospitalet, on precisament han estat assajant aquests dies per preparar la gira que comença demà al teatre Bartrina de Reus.
Guillem Gisbert va explicar que quan anava a l'institut li feia ràbia sentir un company que presumia d'haver estat en un d'aquells concerts secrets que feia Mano Negra. I ara, vés per on, era ell qui n'oferia un. Bé, secret tampoc no ho va ser. Tan aviat com es va anunciar dimecres al vespre, la notícia va córrer per la xarxa i en un parell d'hores s'havien exhaurit les entrades.
Coneixent com els agrada actuar en teatres és lògic que ells mateixos s'estimessin més catalogar aquest concert com una mena d'assaig general amb públic. L'expectació ha fet que els primers concerts de la gira ja no siguin només de rodatge. Com deia l'oncle de Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat. La dels Manel és no defraudar les persones que han aconseguit les entrades per a la majoria dels concerts de la gira, abans fins i tot d'escoltar el nou disc.
Vist l'assaig, la cosa promet. Per interpretar les noves cançons van decidir prescindir d'arranjaments i anar per feina. I així, en un format pur de baix, guitarres, bateria i veu, les deu peces del nou disc van poder demostrar la seva vàlua com a composicions. D'algunes ja es podia intuir. Aniversari i Boomerang marcaran els cims més alts dels pròxims directes; La cançó del soldadet farà emmudir i Benvolgut serà l'as imbatible. Altres, com La bola de cristall i Flor groga (aquesta encara amb algun desajust rítmic) creixen en directe, i de quina manera.
Un concert de debò
El concert el van obrir amb El Miquel i l'Olga tornen , que van enllaçar amb El gran salt i Boomerang . Després va sonar Pla quinquenal , la primera incursió en el primer àlbum, el repertori del qual va servir per bastir la segona part del set, amb obligades parades en El mar i Ai, Dolors . Per als bisos van deixar la versió de Common people de Pulp, i es van acomiadar amb Deixa-la Toni, deixa-la , la cançó que tanca 10 milles per veure una bona armadura .
Tot plegat va ser un concert de debò, per més que el volguessin vestir d'assaig. I els afortunats que ja tinguin entrades per a les pròximes actuacions poden dormir tranquils: els Manel han acceptat la responsabilitat sense despentinar-se. Ahir van estar força bé i, si acaben de corregir quatre tonteries, tot apunta que els dies bons seran gairebé invencibles.
