Crític de TeatreDos errors El retorn de Josep Maria Flotats al teatre català no ha estat tan exitós com ben segur que volien des de la conselleria de Cultura, el Teatre Nacional i indubtablement com volia l’actor i director. Malgrat la sumptuositat de la producció amb Ezio Frigerio com a escenògraf i Franca Squarzapino al vestuari, El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre de Marivaux, va tenir una mitjana d’assistència del 40,6% l’última setmana, seguint la tendència del que ha estat l’exhibició d’aquesta obra, que no ha passat la barrera del 50%. Que lluny dels plens que aconseguia Josep Maria Flotats al Poliorama quan era el preferit de la presidenta consort de la Generalitat! El seu reingrés al nostre teatre, que va ser oficialitzat pel president Artur Mas, ha patit alguns errors. El primer és no haver-li dit que el seu públic el volia veure actuar, ja que va ser sobre l’escenari on va créixer la seva figura. El segon, del mateix Flotats, en escollir una obra molt afrancesada que li està molt bé a la Comédie-Française però que entre nosaltres, i sense un actor o actriu pinyol, no podia erigir-se en un gran èxit. Quin gran encert hauria estat que Flotats hagués presentat la segona part d’ Àngels a Amèrica o el díptic sencer (Millennium approaches i Perestroika ). No només per qüestió d’assistència, sinó perquè hauria estat un compromís més adient a la missió d’un teatre públic. Potser encara es podria fer.
Devorats per la tecnologia No trobo una altra explicació al desgavell del nou espectacle de La Fura dels Baus que l’obsessió per la tecnologia. Només així podem entendre que es despreocupessin de la contundència de les accions que formen part de l’espectacle, que hagin fet un càsting penós i que el punt fort del llenguatge furero, el joc amb el públic, hagi quedat amb la visita a una fira de poble. I diuen que han desenvolupat la tecnologia del primer espectacle amb smartphones... Em sap greu perquè són capaços de fer-ho molt més bé. Però els experiments, amb gasosa.
