TEATRE
Cultura 22/05/2013

Es diu Mouawad, Wajdi Mouawad

Oriol Broggi situa l'autor d''Incendis' a l'altura de Sòfocles i Shakespeare

Laura Serra
3 min

BarcelonaWajdi Mouawad era un nom del tot desconegut pel gran públic català fins que va esclatar l'èxit de l'espectacle Incendis . Al món francòfon, però, és "una estrella del rock, com Lou Reed", afirma Julio Manrique, director del Teatre Romea, la sala que ha programat Incendis i Litoral (en cartell), les dues úniques obres de l'autor canadenc d'origen libanès que s'han adaptat a Catalunya. "Vaig anar a Avinyó a coneixe'l i em vaig trobar un senyor que parla molt bé i que és un grandíssim personatge -explicava ahir Oriol Broggi, en un col·loqui teatral a l'Institut Francès-. Quatre o cinc persones em van barrar el pas i no vaig poder ni parlar-hi. El seu agent em va dir que res de res de cedir-nos els drets per fer Incendis . I ens vam fer la imatge d'un home que havia fet una gran obra, que tenia molt èxit, era inaccessible i estava emprenyat". Que el Festival Grec hagués cancel·lat una de les seves obres ( Des femmes ) perquè hi apareixia Bertrand Cantat -un músic amic seu, l'assassí de Marie Trintignant que havia sortit de la presó- no els va posar les coses fàcils. Després de bombardejar-lo amb correus electrònics, Mouawad va respondre en persona: "Endavant". I fins i tot va acabar venint a Barcelona i va trobar-se amb l'equip de Broggi i Manrique, tot i que no va veure l'obra. Mai veu els muntatges que no fa ell. "És raret", diu Manrique que es rumoreja.

Ara Wajdi Mouawad continua sent un nom impronunciable, però ha arrelat al teatre català. Broggi el veu com "un superautor, tan gran i complet com Sòfocles i Shakespeare i per sobre de Txèkhov i Ibsen, tot i que no cal comparar", acaba dient. I s'explica. En l'obra de Mouawad -el seu principal projecte ha sigut la tetralogia La sang de les promeses , a la qual ha dedicat quinze anys i en la qual s'inscriuen Litoral , Incendis , Boscos i Cels - hi ha el Shakespeare poeta capaç de dir "hola, lluna", el Shakespeare que domina la fusteria teatral i el Shakespeare filòsof que sentencia: "Sóc un titella del destí". "És un Sòfocles del poble -aclareix el director Raimon Molins-. No és críptic, ataca directament la gent del nostre temps. Té voluntat que se l'entengui. I transcendeix. Passa de l'experiència intel·lectual a l'experiència física". Per això ha atrapat el públic, defensen els tres directors.

Molins, director de Litoral , descobreix al públic de l'Institut Francès que aquesta obra va néixer a la cuina de casa del dramaturg, juntament amb una colla d'amics. "Es nota que no vol complaure a ningú més enllà de la pròpia necessitat interna del grup. Per això no té complexos. No té res a perdre".

La biografia de Mouawad -exiliat amb la família del Líban en guerra quan tenia set anys, expulsats de França i residents finalment al Quebec- i els seus fantasmes d'adolescència s'exorcitzen en els quatre espectacles. Quan s'acostava a la trentena, Mouawad va fer un viatge al seu país d'origen per entendre tot el que no li havien explicat a casa. Després d'allò, "té la necessitat de relatar la monstruositat", diu Manrique. I de passar comptes amb un passat que sent molt present. Un rumor que alimenta el mite és que "el seu pare no ha llegit ni una línia de la seva obra", explica Manrique, que resumeix la tetralogia amb els conceptes "mort i naixement". I ràbia. I utopia.

stats