Els enigmes de 'La vida', de Picasso, al descobert

BarcelonaPicasso va fer els primers esbossos de La vida a Barcelona el 1903. Tenia 21 anys. Als anys 50, l'artista malagueny va afirmar en una entrevista: "No li vaig posar aquest títol. […] No em vaig proposar pintar símbols. Simplement vaig pintar les imatges que anaven apareixent davant el meus ulls". Aquestes respostes eren una excusa per no haver de desxifrar els misteris de la pintura, considerada la peça cabdal de l'època blava. Més d'un segle després de la seva creació, La vida encara genera debat entre els estudiosos. L'expert picassià William H. Robinson s'ha endinsat en el complex trencaclosques de personatges, imatges i referències que la formen i ha bolcat les seves aportacions, algunes de les quals inèdites, a Picasso i els misteris de la vida: La vie, una exposició monogràfica al Museu d'Art de Cleveland, que és el propietari de l'obra, i un llibre.

La mostra està organitzada juntament amb el Museu Picasso de Barcelona, que ha deixat 21 dibuixos i olis de la seva col·lecció, i que a l'octubre exposarà La vida en una altra exposició de caràcter científic fruit dels treballs del departament de restauració i conservació preventiva de la casa. A Barcelona s'hi afegirà un nou element d'anàlisi, ja que es podrà contemplar juntament amb la imatge de la parella abraçada que s'ha descobert a sota de l'oli Terrats de Barcelona . Quan Picasso va començar La vida , la seva intenció era fer-se un autoretrat a l'estudi i va acabar creant una composició simbolista sobre l'art i la vida.

Un jove artista ambiciós

'La vida' cobreix l'oli amb què Picasso va exposar a París

"Picasso va estudiar en dues escoles d'art, però va tenir dos mestres. Un va ser el Museu del Prado; l'altre, el Louvre", apunta Robinson sobre l'amplitud dels coneixements i la memòria increïble que tenia l'artista malagueny. En lloc de treballar en el resultat final de La vida , el comissari, que el 2006 va comissionar l'exposició Barcelona i la modernitat: Picasso, Gaudí, Miro, Dalí , ha volgut reconstruir el procés de creació. El desenvolupament de La vida va ser perllongat i se l'ha comparat amb obres del mateix artista tan emblemàtiques com Les senyoretes del carrer d'Avinyó i el Guernica . D'entrada, el 1978 es va descobrir que Picasso va pintar La vida damunt d'una obra anterior, Darrers moments , l'oli amb què havia participat a la secció espanyola de l'Exposició Universal de París del 1900.

Una obra inabastable

Les interpretacions de l'obra no van resoldre tots els interrogants

En les últimes dècades, La vida ha sigut objecte de nombroses lectures: els estudiosos la van interpretar com una representació del cicle de la vida i com una al·legoria de l'amor sacre i de l'amor profà. Altres experts li van adjudicar una càrrega política. La dona de la dreta del quadre està inspirada en les prostitutes que Picasso va veure tancades a la presó de Saint Lazare de París, i podria representar una crítica a les condicions de vida que patien aquestes dones. I, per acabar, també es va relacionar La vida amb l'obsessió de Picasso pel tarot i l'astrologia.

Un canvi transcendental

Picasso va substituir el seu autoretrat pel de Casagemas

No se sap del cert per què Picasso, que en origen es va representar a si mateix com l'artista de la pintura, va acabar pintant Carles Casagemas, el seu amic que s'havia suïcidat a París el 1901. "Per què va fer aquest canvi increïble en la figura més important de la pintura?", es pregunta l'expert. Casagemas va acompanyar Picasso en el seu primer viatge a París l'octubre del 1900 i es va treure la vida en un cafè de París l'any següent, davant Germaine Pichot. En aquell moment, Picasso era a Madrid treballant a la revista Arte joven . "És molt interessant veure com Picasso, abans que se suïcidés, el representava d'una manera còmica i gairebé grotesca, que ratllava la burla, i després el va convertir en una figura heroica, com un Crist sortint de la tomba; la mort de Casagemas va afectar Picasso progressivament i d'una manera creixent", explica el comissari. La dona que l'abraça no només seria Germaine, sinó una representació genèrica de la femme fatale .

La maledicció dels artistes

'La vida' reflecteix el caràcter supersticiós de Picasso

Abans de La vida , Picasso ja li havia dedicat tres retrats i una composició al·legòrica, Evocació. L'enterrament de Casagemas . "L'amic mort va ocupar cada vegada un lloc més gran dins la seva ment i va acabar representant l'artista alienat que s'acaba suïcidant com una crítica al món modern". A més del suïcidi de Casagemas, la mort de Paul Gauguin, el maig del 1903, també va pesar en l'esperit de Picasso. L'artista francès està considerat con la influència més important de l'època blava. L'artista malagueny, que era "terriblement supersticiós", recorda Robinson, hauria vist en aquestes morts un destí tràgic que ell també havia de patir.

Un lloc estrany

L'espai de 'La vida' a penes està apuntat i és més aviat oníric

El canvi de la figura principal de la pintura no va ser l'únic que va fer Picasso. Abans de la dona amb un nadó als braços que hi ha a la dreta, Picasso havia pintat un home amb barba, probablement un altre artista, que entrava al taller. S'ha dit que era l'escultor Emili Fontbona o el pintor Sebastià Junyent, i se'n pot veure les restes d'una mà als peus de les dues dones abraçades. Amb tot, l'espai on són els personatges de La vida amb prou feines està esbossat. Aquest fet augmenta el caràcter ombrívol de l'obra. Finalment, Picasso va eliminar el cavallet de pintor, que en algun moment durant la creació va sostenir la imatge de les dues dones abraçades que hi ha al centre del quadre.

La influència de Rodin

El pes, fins ara inèdit, que l'escultor va tenir en Picasso

Una de les aportacions més innovadores de William H. Robinson ha sigut subratllar el pes que les escultures de Rodin van tenir en l'obra de Picasso, un aspecte poc explorat fins ara. A La vida es pot apreciar en la parella de dones abraçades a la part superior i la figura arraulida que hi ha a sota. "Quan Picasso va arribar a París, a més de l'Exposició Universal, també hi havia una gran retrospectiva de l'obra de Rodin que Picasso segurament va veure. La seva influència no només es pot veure en aquesta obra sinó en moltes altres. Em vaig plantejar la relació que hi ha entre La vida i la gran obra de Rodin, Les portes de l'infern . Aquesta gran escultura dóna una mirada molt pessimista sobre el món modern". L'artista malagueny també hauria vist dibuixos de parelles femenines abraçades de l'escultor francès.

Un misteriós home-ocell

Una figura híbrida i encara inacabada es veu al mig del quadre

L'element més sorprenent de La vida és sens dubte la criatura meitat home, meitat ocell de la part inferior, que costa una mica de veure. Sobrevola la dona ajaguda que hi ha a la part inferior. Està tractat com si fos una pintura inacabada. La font podria ser un dels gravats de la sèrie dels Capritxos de Goya i "té connotacions autobiogràfiques i esotèriques relacionades amb la visió de l'artista com una divinitat creadora", sosté Robinson.