BERLÍNAhir la Berlinale va començar la jornada sota l'ombra de les Torres Bessones. Fora de competició es va projectar Tan fuerte, tan cerca , adaptació a la pantalla gran d'una de les primeres novel·les -obra de Jonathan Safran Foer- que es va atrevir a abordar la tragèdia de l'11-S, en aquest cas des del punt de vista de les víctimes.
El director és el britànic Stephen Daldry, que després de Billy Elliot no ha deixat d'interessar-se per temes alegres: el suïcidi i la depressió a Les hores , l'Holocaust nazi a El lector ... A Tan fuerte, tan cerca, Daldry imprimeix un registre èpic a la història d'Oskar Schell, un nen d'onze anys que va perdre el pare a l'atemptat del World Trade Center. Poc després de la catàstrofe l'Oskar descobreix entre els objectes personals del seu pare una clau en un sobre amb la inscripció black , i decideix anar a trobar, un per un, tots els Black de la guia telefònica de Nova York. L'Oskar vol descobrir el misteri que amaga la clau i saber què protegeix el pany que obre, però, per damunt de tot, vol donar un sentit a la mort absurda del seu pare.
La pel·lícula aposta sense mesura per un sentimentalisme exacerbat i una comunió amb l'espectador que passa per la manipulació emocional més barroera, constantment subratllada per la música. Tot i així, l'obstacle més gran per connectar-hi és la personalitat del saberut nen protagonista, un Holden Caulfield preadolescent amb una probable síndrome d'Asperger i un gust exagerat per les metàfores.
Cal reconèixer, això sí, el talent de l'actor que l'interpreta, Thomas Horn, que s'ha ficat a la butxaca la premsa acreditada en la roda de premsa a cop d'enginy i precocitat. No ho dubtin, és el nou Haley Joel Osment; en sentiran a parlar. Ell i el venerable Max von Sydow, que interpreta un silenciós vell que ajuda el nen en la seva recerca, són el millor d'un film que sembla dissenyat per conquerir l'Oscar. De fet, compta amb dues nominacions: millor pel·lícula i actor secundari, el mateix Von Sydow. Llegenda viva del cinema europeu, l'actor va protagonitzar un dels moments de la jornada quan un periodista suec, enmig de la roda de premsa, va agafar el micro per suplicar-li que tornés a treballar a Suècia. El protagonista d' El setè segell, nacionalitzat francès des del 2002, es va disculpar amb bonhomia i es va definir com un "immigrant professional".
Binoche i la prostitució
A la secció paral·lela Panorama es va presentar també ahir Elles , en què Juliette Binoche interpreta una periodista que escriu sobre estudiants que es prostitueixen per pagar-se la carrera. L'actriu fa un exercici d'humilitat i defuig qualsevol glamur. És una Binoche vulnerable i insegura, trasbalsada per les confessions d'unes noies que no es lamenten del que fan. "Va ser difícil mostrar-me així", confessava. "Però m'agrada el resultat, està filmat amb amor".
